MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4868 (23 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Alphabetum catholicorum sive de elementis catholicae fidei [Castellà]

Aquesta obra és:

Traducció de: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Alphabetum catholicorum sive de elementis catholicae fidei [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2014-03-02
Darrera modificació: 2021-02-17
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Luis González Mérida

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Alphabetum catholicorum sive de elementis catholicae fidei
Llengua:Castellà
Matèries:Religió - Espiritualitat
Religió - Catecisme

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Traducció al castellà de Arnau de Vilanova, Alphabetum catholicorum sive de elementis catholicae fidei. És una obra dialogada d'iniciació a la vida cristiana, tal com l'entén Arnau. La persona que pregunta és l'iniciador i qui respon l'iniciat. Fou dedicada al rei Jaume II, per tal que servís per a l'educació dels seus fills.

Transmissió

Manuscrits:Roma - Casanatense - 1022 - 115ra-132ra
Atestacions documentals:Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. lat. – 3824, ff. 29-43 – 1295 - 1297

Bibliografia

Edicions:Perarnau (1975-1976), "Dos tratados "espirituales" de ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).