MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4867 (23 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Ἐπειδήπερ πολλοὶ έπιθυμοῦσιν εἰδέναι [Grec]

Aquesta obra és:

Traducció de: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Per ço cor molts desigen saber, oyr, ço que yo vaig denunciant [Català]

Publicació de la fitxa: 2014-03-02
Darrera modificació: 2015-10-13
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Luis González Mérida

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Ἐπειδήπερ πολλοὶ έπιθυμοῦσιν εἰδέναι
Llengua:Grec
Matèries:Religió - Espiritualitat

Contingut

Íncipit

Íncipit text:Ἐπειδήπερ πολλοὶ έπιθυμοῦσιν εἰδέναι

Sinopsi

Sinopsi:Traducció al grec. Resum de tot allò que Arnau de Vilanova va denunciant, ja que molts ho desitgen saber. Qui vol aconseguir la glòria del cel, cal que visqui en caritat, conformar tota la seva vida a la manera d'actuar de Crist, fer present la seva creu. Els quatre braços de la creu signifiquen les virtuts de la humilitat, la justícia, la paciència i la caritat.

Transmissió

Manuscrits:Sant Petersburg [Sankt Peterburg] - RNL - Manuscrits: Graec. - 113 - 1r-17r

Bibliografia

Edicions:Vilanova (2002), Arnaldi de Villanova Tractatus ..., pp. 59-87

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).