MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4864 (23 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Θύγατερ, μέλλετε ειδέναι [Grec]

Aquesta obra és:

Traducció de: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). De humilitate et patientia Iesu Christi [Català]

Publicació de la fitxa: 2014-03-02
Darrera modificació: 2021-02-19
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Luis González Mérida

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Θύγατερ, μέλλετε ειδέναι
Altres títols:De humilitate et patientia Iesu Christi
Llengua:Grec
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Religió - Espiritualitat

Contingut

Íncipit

Íncipit text:Θύγατερ, μέλλετε ειδέναι

Sinopsi

Sinopsi:Traducció al grec. Aquesta obra fou escrita en català, però només s'ha conservat en versió grega. És adreçada a una monja i explica una visió que tingué una altra monja.

Transmissió

Manuscrits:Sant Petersburg [Sankt Peterburg] - RNL - Manuscrits: Graec. - 113 - 72r-81r

Bibliografia

Edicions:Batllori (1953), "Els textos espirituals d'Arnau de ..." - fragmentària
Vilanova (2002), Arnaldi de Villanova Tractatus ..., pp. 185-199 - Text grec acompanyat d'una traducció catalana de Miquel Batllori.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).