MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4862 (23 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Φιλοσοφία καθολική καὶ θεῖα [Grec]

Aquesta obra és:

Traducció de: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Philosophia catholica et divina [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2014-03-02
Darrera modificació: 2015-10-13
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Luis González Mérida

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Φιλοσοφία καθολική καὶ θεῖα
Altres títols:Philosophia catholica et divina
Llengua:Grec
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Religió - Profetisme
Religió - Teologia cristiana

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Traducció al grec de Arnau de Vilanova, Philosophia catholica et divina. Amb aquesta obra Arnau complementa el missatge apocalíptic. La Philosophia… és un art per identificar els membres de l'Anticrist. Així com els veritables seguidors de Jesucrist s'identifiquen amb les seves virtuts (justícia, paciència, pobresa, castedat), els membres de l'Anticrist s'identifiquen amb les virtuts contràries.

Transmissió

Manuscrits:Heiligenkreuz - Zisterzienserstift - Cod. 143 - 230r-240r
Sant Petersburg [Sankt Peterburg] - RNL - Manuscrits: Graec. - 113 - 113r-173r
Atestacions documentals:Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. lat. – 3824, ff. 110v-135r – juny 1302 - agost 1302

Bibliografia

Edicions:Vilanova (2002), Arnaldi de Villanova Tractatus ..., pp. 264-3611

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).