MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4846 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Lliçó de Narbona

Aquesta obra té:

Traducció: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Lliçó de Narbona [Italià]

Traducció: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Σύνοψις βίου πνευνματικοῦ [Grec]

Publicació de la fitxa: 2014-02-28
Darrera modificació: 2021-02-19
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Luis González Mérida

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Lliçó de Narbona
Llengua:Català
Data:estimada - 1305 - 1308
Notes sobre la datació:Entre l'estiu de 1305 i finals de 1308; potser entre l'1 de maig i el 27 d'octubre de 1308
Matèries:Religió - Espiritualitat
Religió - Homilètica

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Llegida a Narbona, Arnau de Vilanova hi exposa un programa espiritual per als beguins. Contraposa el cristianisme superficial i de conveniència del seu temps a la fermesa i convicció dels beguins, que porten gravat en el seu cor el fonament de la fe: l'obra i la doctrina de Jesucrist.

Transmissió

Manuscrits:Morella - APASMMM - Còdexs - s. n. (IV)

Bibliografia

Edicions:Vilanova (1925), "El text català de la Informatio ..."
Vilanova (1947), Obres catalanes, vol. 1, pp. 141-166 - completa
Batllori (1951), "Les versions italianes medievals ...", pp. 428-453
Bibliografia:Pardo Pastor (2004), "Anticristo y teología en Arnau ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).