MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4838 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Epistola ad gerentes zonam pelliceam

Publicació de la fitxa: 2014-02-22
Darrera modificació: 2014-10-17
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Luis González Mérida

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Epistola ad gerentes zonam pelliceam
Llengua:Llatí
Data:estimada - 1307 - 1309
Notes sobre la datació:Entre la tardor de 1307 i l'abril 1309
Matèries:Religió - Espiritualitat

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Tota persona espiritual ha d'imitar les quatre virtuts bàsiques de Jesucrist: pobresa, humilitat, caritat, castedat. També dóna resposta a dues qüestions pràctiques més concretes: la necessitat d'acceptar l'autoritat de l'Inquisidor i la negativa a utilitzar un nou hàbit religiós (la zona pellicea o cinturó). L'obra està relacionada amb la situació de l'espiritual Guiard de Cressonessart (i potser també amb Margarida Poreta).

Transmissió

Manuscrits:Gènova - Biblioteca Universitaria - G. Gaslini - A IX 27 - 99ra-101ra
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. lat. - 3824 - 1 - 262ra-263vb

Bibliografia

Edicions:Cartaregia - Perarnau (1993), "El text sencer de l'Epistola ad ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).