MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4794 (06 / October / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Tractatus de prudentia catholicorum scolarium

Publicació de la fitxa: 2014-02-18
Darrera modificació: 2021-02-25
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Luis González Mérida

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Tractatus de prudentia catholicorum scolarium
Llengua:Llatí
Data:estimada - 1295 - 1297
Matèries:Religió - Teologia cristiana

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Com Arnau de Vilanova, Alphabetum catholicorum sive de elementis catholicae fidei, també aquesta obra és pedagògica. Arnau reflexiona sobre el sentit de l'educació cristiana en la vida d'un escolar catòlic.

Transmissió

Manuscrits:Bernkastel-Kues - St. Nikolaus-Hospital Bernkastel - Cod. Cus. 42 - 218ra-219va
Graz - UGraz - Handschriften - 1226 - 18rb-21ra
Oxford - Bodleian - Manuscripts: Canon. Misc. - 370 - 52v-60r
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Borgh. - 205 - 20va-25vb
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. lat. - 3824 - 1 - 43va-50rb
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. lat. - 5732 - 89va-92rb
Atestacions documentals:Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. lat. – 3824, ff. 43v-50r – ante 1297

Bibliografia

Edicions:Graziano di santa Teresa (1967), "Il Tractatus de prudentia ..."
Mesini (1979), "Il Tractatus de prudentia ..."
Vilanova (2007), Alphabetum catholicorum ad ...
Bibliografia:Reho (2017), "L'Alphabetum Catholicorum e il ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).