MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4792 (23 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Allocutio super significatione nominis tetragrammaton

Aquesta obra té:

Traducció: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Ὁμιλία ἡ έπὶ τῃ σημασίᾳ τοῦ ὀνόματος τοῦ τετραγραμμάτου [Grec]

Publicació de la fitxa: 2014-02-18
Darrera modificació: 2021-02-17
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Luis González Mérida

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Allocutio super significatione nominis tetragrammaton
Llengua:Llatí
Data:expressa - 19 juliol 1292
Matèries:Religió - Exegesi
Religió - Profetisme
Hebraisme - Hebreu

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Aplica els principis exegètics de Arnau de Vilanova, Introductio in librum De semine scripturarum a desxifrar el significat del tetragrama bíblic (יהזה) i dels tetragrames cristològics (i̅h̅s, x̅p̅s). El tetragrama, ben llegit, mostra que l'essència de Déu és trinitària

Transmissió

Manuscrits:Avinyó [Avignon] - Bibliothèque Municipale - 233 - 68r-103v
Bernkastel-Kues - St. Nikolaus-Hospital Bernkastel - Cod. Cus. 42 - 3 - 201ra-210rb
Oxford - Bodleian - Manuscripts: Canon. Misc. - 370 - 17r-35v
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. lat. - 3824 - 1 - 13ra-28vb
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. lat. - 5732 - 75vb-81va
Atestacions documentals:Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. lat. – 3824, ff. 13ra-28vb – juliol 1292

Bibliografia

Edicions:Carreras i Artau (1949), "La Allocutio super ..."
Vilanova (2002), Arnaldi de Villanova Tractatus ..., pp. 388-439 - Transcripció del text Ilatí de J. Carreras Artau.
Vilanova (2004), Introductio in librum [Ioachim] ..., pp. 139-204 - completa
Edicions:Giralt (2011), "«Dissipabitur Secta Mahometi» ..."
Giralt (2017), "Conversione e crociata nel ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).