MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4784 (22 / November / 2024)

Anònim. Receptari de Sevilla II (Colón, Abc B, 13821)

Publicació de la fitxa: 2016-07-17
Darrera modificació: 2016-07-17
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Receptari de Sevilla II (Colón, Abc B, 13821)
Llengua:Català
Data:estimada - ante 1539
Lloc:Barcelona?
Notes sobre la datació:Manuscrit adquirit per Hernando Colón, possiblement del s. XV.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Receptari mèdic domèstic
Matèries:Medicina - Farmacologia

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«Si serpén o altra mala bèstia avia mors home en...»
Font:Biblioteca d'Hernando Colón, Abecedarium B, col. 1649, núm. 13821

Altres persones relacionades

Posseïdor:Colón, Hernando (1488 – 1539)

Sinopsi

Sinopsi:Receptari terapèutic (possiblement domèstic) compilat pel seu autor a partir de diverses fonts i potser copiat per ell mateix, en un volum específic, per al seu ús.
Públic/intenció:Potser un burgès (o un noble) i la seva família.
Públic/intenció:Burgesos
Profans
Usuari

Transmissió

Atestacions documentals:Sevilla - Colombina – Abecedarium B / Supplementum / Registrum B – ante 1539 – ítem 13821

Bibliografia

Catàlegs i repertoris:Colón (1992), Abecedarium B y Supplementum: ed ..., col. 1527 i 1649 (núm. 13821)
Bibliografia:Sáez Guillén (2004), "Los manuscritos en catalán de la ...", p. 259
Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ..."

Observacions

L'índex general (Abecedarium B) de la biblioteca d'Hernando Colón descriu així el contingut del volum núm. 13821: «Recepte medicinales, de mano, en catalán» (col. 1527).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).