MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4773 (23 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Epistola ad Bremundum, dominum Montisferrarii

Publicació de la fitxa: 2014-01-14
Darrera modificació: 2014-07-02
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Epistola ad Bremundum, dominum Montisferrarii
Llengua:Llatí
Data:estimada - c. 1305
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Consilium
Matèries:Medicina - Oftalmologia
Religió - Espiritualitat

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:El destinatari de la lletra va demanar a Arnau una recepta per a la vista. Arnau li prescriu un col·liri, però l'aconsella també a tenir cura de la "vista espiritual".
Públic/intenció:Pacient

Transmissió

Manuscrits:Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. lat. - 3824 - 1 - 232vb-233va

Bibliografia

Edicions:Carreras Artau (1950), L'epistolari d'Arnau de Vilanova, pp. 25-26
Bibliografia:Giralt (2002), "The consilia attributed to Arnau ..."
Ziegler (1998), Medicine and Religion c. 1300 ..., pp. 96-97

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).