MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4768 (23 / November / 2024)

Anònim. Eixarm per a mal de queixal (ACSG Cervera 747)

Publicació de la fitxa: 2014-01-13
Darrera modificació: 2018-08-19
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Eixarm per a mal de queixal (ACSG Cervera 747)
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - 1478 - 1480
Lloc:Cervera
Notes sobre la datació:Datació i localització de la còpia conservada.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Eixarm
Matèries:Màgia - Màgia mèdica i protectora

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Rúbrica inicial:«Aquesta oració és bona a mal de quexal».
Íncipit text:«He hau de manar .I. clau per amor de Déu...».

Èxplicit

Èxplicit del text:«... pro redempcione humani generis».

Continguts

Text complet
(receptes o fragments):
«Aquesta oració és bona a mal de quexal. — He hau de manar .I. clau per amor de Déu e dir tres vegades aquesta oració dant tres colps ab martel sobre lo clau, al cap de aquesta senyal, al mig e al sòl. — Christus fuit puntus, crucifixus et untus pro redempcione humani generis». [Al marge esquerre hi ha dibuixat el senyal: tres línies verticals tallades per una altra en diagonal de la base de la primera al cim de la tercera].

Altres persones relacionades

Recopilador:Serra, Llorenç (fl. 1470 - 1516)

Sinopsi

Sinopsi:Eixarm per al dolor dental. Copiat en un dels protocols de l'escrivania del notari de Cervera Llorenç Serra.
Públic/intenció:Pacient

Transmissió

Manuscrits:Cervera - ACSG - Fons notarials: Cervera - vol. 747 - int. cob. ant.

Bibliografia

Edicions:Llobet i Portella (2002), "Poesia popular medieval: cinc ...", p. 213 - Amb l'ordre invertit.

Observacions

Llobet 2002 el relaciona amb l'Anònim, Eixarm per a l'enclavadura (ACSG Cervera 306).
N'hem revisat la transcripció.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).