MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4763 (23 / November / 2024)

Valeri Màxim. Libro de Valerio Máximo [Castellà]. Traductor: Zamora, Juan Alfonso de

Aquesta obra és:

Traducció de: Valeri Màxim. Llibre de Valeri Màxim [Català]. Traductor: Canals, Antoni (c. 1352 – 1415/1419)

Traducció de: Valeri Màxim. Dictorum factorumque memorabilium [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2014-01-09
Darrera modificació: 2020-07-26
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Josep Pujol

Identificació

Autor:Valeri Màxim
Títol regularitzat:Libro de Valerio Máximo
Altres títols:Libro llamado Valerio Máximo
Traductor:Zamora, Juan Alfonso de
Llengua:Castellà
Data:estimada - 1418 - 1419
Lloc:Barcelona
Notes sobre la datació:La traducció es devia començar a Barcelona entre 1418 i 1419, durant l'estada del traductor a la cort d'Alfons el Magnànim. La dedicatòria a Fernando Díaz de Toledo podria haver estat escrita el 1422 (Avenoza i Vera (1997), "Datos para la identificación del ...").
Bibliografia sobre la datació:Avenoza i Vera (1997), "Datos para la identificación del ...".
Estat de l'obra:conservada

Contingut

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor

Altres persones relacionades

Dedicatari:Díaz de Toledo, Fernando

Bibliografia

Bibliografia:Avenoza i Vera (1991), "Traducciones y traductores: el ..."
Avenoza (1994), "Traducciones de Valerio Máximo ..."
Avenoza (1994), "Antoni Canals i la traducció de ..."
Avenoza (1998), "La recepción de Valerio Máximo ..."
Avenoza i Vera (1997), "Datos para la identificación del ..."
Avenoza (2001), "Antoni Canals, Simón de Hesdin ..."
Avenoza (2000), "Hacia una edición crítica de ..."
Alvar - Lucía Megías (2009), Repertorio de traductores del ..., pp. 238-242
Weiss (2013), "Vernacular Commentaries and ...", pp. 258-259

Observacions

Segons que es desprèn del pròleg a la traducció, Juan Alfonso de Zamora va traduir el text durant una estada a Barcelona com a ambaixador del rei de Castella davant Alfons el Magnànim, en ocasió del pagament del dot de la reina Maria, i va fer revisar la traducció a "Don Fernando, arcediano de Niebla y Algeciras", que cal identificar amb Fernando Díaz de Toledo, metge, diplomàtic i conseller al servei de Ferran I i d'Alfons IV ( segons Avenoza i Vera (1997), "Datos para la identificación del ..."). La traducció es va executar sobre un dels exemplars del text català d'Antoni Canals conservat a la casa del Consell de la ciutat de Barcelona (Alvar - Lucía Megías (2009), Repertorio de traductores del ... suposen, sense argumentar-ho, que sobre el manuscrit Barcelona - AHCB - Fons municipal: Manuscrits municipals - 01/1G-36).

Per als manuscrits, vegeu BETA, Texid 1962, i Weiss (2013), "Vernacular Commentaries and ...", p. 258.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).