MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4759 (23 / November / 2024)

Sèneca. Tragedias [Castellà]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Sèneca. Tragèdies [Català]. Traductor: Anònim

Traducció de: Sèneca. Tragoediae [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2014-01-07
Darrera modificació: 2014-01-21
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Josep Pujol
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Sèneca
Títol regularitzat:Tragedias
Traductor:Anònim
Llengua:Castellà
Data:s. XV

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 3190
El Escorial - RBME - Manuscritos - S.II.12
El Escorial - RBME - Manuscritos - S.II.7
Madrid - BNE - Manuscritos - 7088
Madrid - BNE - Manuscritos - 8230
Madrid - RAE - Manuscrits - 107
Madrid - RB - Manuscritos - II-1786

Bibliografia

Edicions:(2005), La traduzione castigliana ...

Observacions

Round (1978-1979), "Las traducciones medievales ..." creia que els manuscrits transmetien dues traduccions diferents del text català (una representada pels dos manuscrits de la Biblioteca Nacional, i l'altra pels de l'Escorial i el del Palau Reial); Zinato (1994), "Le traduzioni catalane di opere ..." hi veia tres traduccions, perquè considerava que els dos manuscrits de la Biblioteca Nacional transmetien versions diferents. Ciceri - Grespi (1996), "La traduzione castigliana ..." consideren, en canvi, que tota la tradició castellana testimonia una única traducció i que les divergències entre els manuscrits són fruit de la transmissió textual. Comptant també dos nous manuscrits de què ha donat notícia Grespi (Grespi (1997), "La traduzione castigliana delle ..." i Grespi (1999), "La Medea castigliana del ms. 3190 ..."), la tradició queda dividida en dos grups: 1) els dos manuscrits de la Nacional, més la Medea de la Biblioteca de Catalunya; i 2) els manuscrits de l'Escorial, el del Palau Reial i el de la RAE.

Els manuscrits castellans més complets transmeten la tragèdia Octavia, que manca en els manuscrits catalans; els manuscrits amb el text extractat també contenen un resum d'aquesta tragèdia.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).