MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4758 (23 / November / 2024)

Sèneca. Epístolas de Séneca [Castellà]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Sèneca. Lletres a Lucil·li versió 1 [Català]. Traductor: Anònim

Traducció de: Sèneca. Versió francesa anònima de les Epistulae morales ad Lucilium [Francès]

Traducció de: Sèneca. Epistulae morales ad Lucilium [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2014-01-07
Darrera modificació: 2020-02-18
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Josep Pujol

Identificació

Autor:Sèneca
Títol regularitzat:Epístolas de Séneca
Traductor:Anònim
Llengua:Castellà
Data:estimada - ante 1459
Estat de l'obra:conservada

Transmissió

Manuscrits:Madrid - BNE - Manuscritos - 8852

Bibliografia

Bibliografia:Martínez Romero (2014), "Conexiones románicas: las ..."

Observacions

La versió castellana deriva d'un manuscrit català semblant al de la Biblioteca del Monestir de Montserrat (Zinato (1994), "Le traduzioni catalane di opere ...", p. 178). Conté només les epístoles 1-48 de les 124 epístoles senequianes. El mateix manuscrit transmet a continuació una altra versió castellana de 35 epístoles, feta directament a partir de la traducció francesa (Martínez Romero (2014), "Conexiones románicas: las ...").
La traducció podria tenir a veure amb un pagament del rei Alfons el 1425 per la feina de copiar i relligar unes epístoles de Sèneca en castellà (Martínez Romero (1998), Un clàssic entre clàssics ..., pp. 28-29), però també es podria referir a la traducció castellana derivada de la versió italiana (Zinato (1992), "Volgarizzamenti delle Epistulae ...", pp. 382-383, nota). Vegeu Observacions a Sèneca, Versió francesa anònima de les Epistulae morales ad Lucilium).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).