MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4745 (22 / November / 2024)

Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299). Tractat de les viandes [versió P] [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299). Livre de physique [Francès]

Publicació de la fitxa: 2013-12-12
Darrera modificació: 2023-10-22
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299)
Títol regularitzat:Tractat de les viandes [versió P]
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV-2
Lloc:Barcelona?
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Regiment de sanitat
Tractat de dietètica
Matèries:Medicina - Dietètica i higiene

Contingut

Consistència:fragmentària
Especificacions:Vegeu Observacions.

Íncipit

Rúbrica inicial:«Comensa lo Tractat de les viandes de Galièn».
Íncipit text:«Forment. — Forment és millor e pus temprat de tots los grans. És calt en lo primer grau e és temprat entre homiditat e sequedat...»
Font:BnF Esp. 508

Èxplicit

Èxplicit del text:«... De aygües. — [...] Almenys en la velesa esdevenidora, negú qui aga set aprés dormir no begua aygua sovint. L'aygua calenta lava lo ventrell o ventra deyú e denega tota potreffactió e és lexetiva».
Colofó:«Deo gracias. Amen».
Font:BnF Esp. 508

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
[BnF Esp. 508]: <DE GRANS:> (1) «Forment»; (2) «De ordi»; (3) «Mill»; (4) «Panís»; (5) «Faves»; (6) «Faves» <egipcíaques>; (7) «Çiurons»; (8) «Lenties»; (9) «Pèsols». — <DE VERDURES:> (10) «Naps»; (11) «Rava»; (12) «Erp»; (13) «Cebes»; (14) «Alls»; (15) «Porros»; (16) «Cols»; (17) «Maratrum»; (18) «Sàlvie»; (19) «Spinachs»; (20) «Borratges»; (21) «Almoll»; (22) «Malves»; (23) «Letugues»; (24) «Verdolagues»; (25) «Juyhivert»; (26) «Naustruci»; (27) «Triffol·li»; (28) «Rude»; (29) «Abausie»; (30) «Carabasa»; (31) «Bleda»; (32) «Espàrech»; (33) «Anet»; (34) «Api»; (35) «Albudeques»; (36) «Molons»; (37) «Bolets». — <DE FRUITES:> (38) «De figues id est de fruytes»; (39) «Móres»; (40) «Peres»; (41) «Présechs»; (42) «Codonys»; (43) «Pomes»; (44) «Magranes»; (45) «Nesples»; (46) «Nous»; (47) «Avelanes»; (48) «Amenles»; (49) «Castanyes»; (50) «Dàtils»; (51) «Rayims»; (52) «Olives»; (53) «Mel». — <D'ESPÈCIES:> (54) «Sal»; (55) «Uruga»; (56) «Pebra»; (57) «Mostalla»; (58) «Comí»; (59) «Vinagra». — <DE CARNS:> (60) «De carns»; (61) «Carn de porch»; (62) «Carn de moltó»; (63) «Carn de cabrit»; (64) «Carn de bou»; (65) «Carn de vedell»; (66) «Carn de moltó jove»; (67) «Ànedes»; (68) «Carn silvestra»; (69) «Carn ab ploma»; (70) «Galines»; (71) «Grues»; (72) «Capons»; (73) «Carn an ast»; (74) «De peys»; (75) «Dels ous»; (76) «Formatge»; (77) «Mantegua»; (78) «Let». — <DELS BEURES:> (79) «Dels vins»; i (80) «De aygües».

Altres persones relacionades

Autor apòcrif:Galè, Claudi (129 – c. 217)

Sinopsi

Sinopsi:Tractat de dietètica, sobre les propietats i usos dels aliments i les begudes, que correspon a la tercera part del regiment de sanitat (Livre de physique) d'Aldobrandí de Siena. Vegeu Observacions i fitxa de l'original.
Públic/intenció:Extrauniversitaris
Profans

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - París - BnF - Manuscrits: Esp. - 508 - ff. 48vb-56vb

Bibliografia

Catàlegs i repertoris:Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. 7205 (no l'identifica)
Bibliografia:Arnau de Vilanova (2004), Translatio libri Albuzale de ..., pp. 456-457 (identifica la versió P)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 103 (identifica la versió P, estat de la qüestió)
Cifuentes i Comamala (2023), "La réception du Livre de ...", pp. ***

Observacions

Els textos dels dos testimonis catalans conservats del Livre de physique d'Aldobrandí (M = BNE 1474 i P = BnF Esp. 508) representen dues traduccions diferents d'una part del llibre tercer de l'obra original («Des simples coses qu'il convient a oume user»). Aquest llibre està àmpliament fonamentat en el De dietis universalibus et particularibus d'Isaac Israeli (i aquest en el De alimentorum facultatibus de Galè, d'on deu venir l'atribució a aquest autor en la versió P, i en Dioscòrides). El catàleg de 1744 de la BnF indica que la versió P és un tractat «De proprietate et conditionibus frumenti in genere, de ætate vivi, et de illis quae nutriunt et generant bonum ac laudabilem sanguinem».

Les dues traduccions catalanes, anònimes als mss. respectius, deuen provenir de textos francesos abreujats i que probablement contenien només aquesta part de l'obra. En aquestes dues traduccions catalanes, els capítols, molt curts i escrits en un estil molt directe, indiquen per a cada vianda o beguda les característiques, la manera de consumir-se i l'eficàcia o contraindicació segons les varietats, les estacions de l'any o les malalties més habituals. Mettmann 1983 proposà que totes dues podrien haver estat fetes en la segona meitat del segle XIV.

La versió P és desconeguda dels qui han estudiat la difusió de l'obra i, fins i tot, dels qui han editat i estudiat la versió M (vegeu fitxa de la versió M). Comparada amb el text francès extens editat el 1911, omet alguns capítols, els que té els reordena de forma diferent i n'abreuja el text. Comparada amb la versió M, P és més abreujada, conté parts que manquen en aquella (espècies, peixos, mel, mantega) i li'n manquen que sí que hi apareixen (parts dels animals), i l'ordre d'alguns capítols hi és sensiblement diferent. La versió P presenta els capítols ordenats en sis grups, que no tenen rúbrica específica: els cereals i els llegums (I), les verdures (II), les fruites (III), les espècies, amb la mel i el vinagre (IV), les carns, la volateria, els peixos, els ous i els productes derivats d'animals (V), i les begudes (VI).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).