MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4719 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (autoria dubtosa). Libellus regiminis de confortatione visus

Publicació de la fitxa: 2013-11-08
Darrera modificació: 2014-12-10
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (autoria dubtosa)
Títol regularitzat:Libellus regiminis de confortatione visus
Llengua:Llatí
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Medicina - Dietètica i higiene

Contingut

Íncipit

Íncipit text:Quoniam natura humana multipliciter est subiecta varietati causarum
Quoniam natura multipliciter est subiecta varietati causarum

Èxplicit

Èxplicit del text:et vigorancia ipsum
et vigorantia ipsum
et vigorantium ipsum

Sinopsi

Sinopsi:Libellus regiminis de confortatione visus (“Libel del regiment per reforçar la visió”): la primera part és un regiment de sanitat general, la segona, centrada en la cura de la vista, és una còpia de Mesué el Jove.

Transmissió

Manuscrits:Innsbruck - Universitäts- und Landesbibliothek Tirol - 455 - ff. 46v-50v
Metz - Bibliothèque-Médiathèque de Metz - Manuscrits - 173 (perdut)
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1180 - A - ff. 174v-181v

Bibliografia

Edicions:Vilanova - Casso (1903), Arnaldi de Villanova Libellus ...
Pansier (1903), "Arnaldi de Villanova Libellus ..."
Bibliografia:Bakhouche (2004), "Le Libellus regiminis de ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).