MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4701 (20 / maig / 2024)

Pseudo-Arnau de Vilanova; Montpeller, Hug de (s. XIV). Summa medicine

Publicació de la fitxa: 2013-10-01
Darrera modificació: 2016-10-25
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Pseudo-Arnau de Vilanova
Montpeller, Hug de (s. XIV)
Títol regularitzat:Summa medicine
Altres títols:Summa medicinae
Llengua:Llatí
Data:estimada - s. XIV-2
Gènere:Compendi de medicina
Matèries:Medicina - Medicina pràctica

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:La Summa Medicine té dues parts: la teòrica està basada en el Speculum medicine d'Arnau, la pràctica en el Lilium medicine de Bernat de Gordon. Es tracta d'un compendi probablement escrit per Hug de Montpeller.
Públic/intenció:Metges universitaris

Transmissió

Manuscrits:El Escorial - RBME - Manuscritos - M.II.17 - 1r-120r, 123r

Bibliografia

Edicions:Rosa Cubo (2000), Summa medicinae ...
Bibliografia:Rosa Cubo (2013), "El final de la compilación ..."
Rosa Cubo (2011), "Un ejemplo de enciclopedia ..."

Text digital

Text complet:http:/​/​bib.cervantesvirtual.com/​FichaObra.html?Ref= ...

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).