MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4692 (22 / November / 2024)

Ibn Ẓuhr (c. 1091 – 1162). Remembrança de les viandes [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Ibn Ẓuhr (c. 1091 – 1162). Kitāb al-agḏiya [Àrab]

Publicació de la fitxa: 2019-08-24
Darrera modificació: 2019-08-24
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Ibn Ẓuhr (c. 1091 – 1162)
Títol regularitzat:Remembrança de les viandes
Llengua:Català
Data:estimada - c. s. XIV tercer quart
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Regiment de sanitat
Matèries:Medicina - Dietètica i higiene
Medicina - Farmacologia

Contingut

Consistència:fragmentària
Especificacions:Només la primera part, abreujada.

Transmissió

Manuscrits:París - BnF - Manuscrits: Esp. - 291 - ff. 111r-130r

Bibliografia

Edicions:Bonnet (1995), Un manuscrit catalan du XVème ..., pp. 147-175
Martínez i Ferrà (2011), La traducció catalana del ...
Martí Escayol (2012), De re rustica, pp. 169-186
Catàlegs i repertoris:Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. 7193 (sense identificar)
Bibliografia:García Sánchez (1993-1994), "Traducciones catalanas de textos ...", pp. 395-401
García Sánchez (1995), "La traducción catalana medieval ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).