MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4688 (22 / November / 2024)

Champier, Symphorien (1471/1472 – 1539). De medicine claris scriptoribus

Publicació de la fitxa: 2013-08-30
Darrera modificació: 2018-10-21
Bases de dades:Arnau, Altres

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Champier, Symphorien (1471/1472 – 1539)
Títol regularitzat:De medicine claris scriptoribus
Llengua:Llatí
Data:estimada - 1506
Lloc:Lió
Notes sobre la datació:Datació estimada de l'edició impresa (s. n., s. d.) possiblement per Jannot de Campis (Osler 1969).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Medicina - Història

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - Barcelona - BC - Manuscrits - 3548 - ff. 1r-26v
Observacions:El text de BC 3458 és una còpia manuscrita incompleta de Josep Rodrigo Pertegàs (1854 – 1930).

Bibliografia

Catàlegs i repertoris:Osler (1969), Bibliotheca Osleriana: A ..., núm. 2264
Bibliografia:Ballard - Pijoan (1940), "A preliminary check-list of the ...", p. 185
Brodman (1954), The Development of Medical ..., pp. 4-9

Text digital

Text complet:Google Books

Observacions

Inclou Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) i Felip de Soldevila (m. 1490), entre d'altres.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).