MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4686 (23 / November / 2024)

Anònim. Varias recetas del siglo XVI probablemente recogidas en Valencia, pues proceden de un antiguo M.S. valenciano

Publicació de la fitxa: 2013-08-30
Darrera modificació: 2013-08-30
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Varias recetas del siglo XVI probablemente recogidas en Valencia, pues proceden de un antiguo M.S. valenciano
Llengua:Llatí
Data:estimada - 1922
Lloc:Madrid
Notes sobre la datació:És «copia de D. Abelardo Palanca Pons, del Cuerpo de Archivos, año 1922».
Les receptes originals són del s. XVI.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Medicina - Farmacologia

Contingut

Altres persones relacionades

Recopilador:Palanca Pons, Abelardo (1894 – 1964)
Comitent:Rodrigo Pertegàs, Josep (1854 – 1930)

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - BC - Manuscrits - 3547 - ff. 1r-10r

Bibliografia

Catàlegs i repertoris:Escudero Mendo (1993), Manuscritos de la Biblioteca de ..., p. 260, núm. 250, sense identificar-ne la procedència.

Observacions

Còpia d'un conjunt de receptes de medicina en llatí del ms. Madrid, RAH, G-70, titulat Sucesos de Valencia desde el año 1589 hasta 1628, ff. 13-16.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).