MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4648 (25 / juny / 2024)

Honorius Augustodunensis (c. 1080 – c. 1154). Imago mundi

Aquesta obra té:

Traducció: Honorius Augustodunensis (c. 1080 – c. 1154). Imatge del món [Català]

Publicació de la fitxa: 2014-11-13
Darrera modificació: 2016-06-14
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Honorius Augustodunensis (c. 1080 – c. 1154)
Títol regularitzat:Imago mundi
Llengua:Llatí
Data:estimada - c. 1110-1139
Forma:prosa
Gènere:Enciclopèdia
Matèries:Filosofia natural
Geografia i viatges
Història
Enciclopedisme

Contingut

Íncipit

Rúbrica inicial:«Incipit prologus cuiusdam doctoris clarissimi, videlicet Ancelmi, episcopi, super librum qui dicitur Ymago mundi»
Íncipit del pròleg:«Ad instructionem multorum quibus deest copia librorum hic libellus edatur...»
Font:Ms. de Morella

Èxplicit

Èxplicit del text:«... ter itaque a terra usque ad celum. Miliaria. Centum milia et novem milia et CCCLXXV miliaria, et non plus nec minus, secundum doctores. — Explicit liber beati Anselmi qui dicitur Ymago mundi. Deo gracias. Amen».
Font:Ms. de Morella

Altres persones relacionades

Autor apòcrif:Anselm de Canterbury [sant] (1033 – 1109)

Sinopsi

Sinopsi:La Imago mundi ('Imatge del món') és una enciclopèdia de cosmologia, geografia, cronologia i història universal en tres parts o llibres, que tracten sobre: (1) la creació i la forma de la Terra, els elements, la geografia, els oceans, mars i rius, la meteorologia i la cosmologia; (2) el temps i la manera de calcular-lo; i (3) les sis edats del món, des de la Creació fins al Sacre Imperi romanogermànic del seu temps.
Públic/intenció:La part del clergat que no tenia accés als llibres.
Públic/intenció:Clergues

Transmissió

Manuscrits:Morella - APASMMM - Còdexs - 14 - pp. 109-121

Bibliografia

Edicions:Migne (1844-1855 i [índexs] 1862-1865), Patrologiae cursus completus, seu ..., vol. 172, col. 115-188
Flint (1982), "Honorius Augustodunensis: Imago ..."
Bibliografia:Maurmann (1976), Die Himmelsrichtungen im Weltbild ...
Kaske (1988), Medieval Christian Literary ..., pp. 189-190
Brincken (1994), "Imago Mundi: Marginalien zum ..."
Kugler (1997), "Imago Mundi: Kartographische ..."
Brinken (2008), Studien zur Universalkartographie ...

Observacions

L'autor en va fer diverses redaccions entre els anys indicats. Com l'Elucidarium —una enciclopèdia religiosa—, també és de base etimològica i molt rica en significats metafòrics. Honori és un enciclopedista tradicional, previ a la influència dels metges-filòsofs àrabs, que uneix a la ciència possible del seu temps l'exegesi escripturària i la interpretació simbòlica de la natura. Hi combina, però, aquest simbolisme amb un interès per l'explicació racional dels fenòmens naturals, capaç de treure els homes de la ignorància, per molt que per ell l'autèntic coneixement, en última instància, és el coneixement de Déu. Les seves fonts són els enciclopedistes i filòsofs llatins i altomedievals (Plini el Vell, Solí, Calcidi, Macrobi, Orosi, Isidor de Sevilla, Beda el Venerable i Raban Maur).

Se'n conserven adaptacions en francès, anglonormand, italià i gal·lès, a les quals cal sumar una traducció o adaptació catalana perduda (vegeu-ne la fitxa). L'Image du monde de Gautier (o Gossouin) de Metz (1246) n'és una adaptació en francès (lorenès) i en vers.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).