MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4645 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Confessió de Barcelona

Publicació de la fitxa: 2013-08-19
Darrera modificació: 2021-12-02
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Confessió de Barcelona
Altres títols:Super facto adversus Antichristi
Llengua:Català
Data:expressa - 10 juliol 1305
Lloc:Barcelona
Matèries:Religió - Teologia cristiana

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Confessió de les tesis profètico-apocalíptiques, en sentit ampli, llegida al Palau reial davant el rei Jaume II i una distingida assemblea. En base als textos bíblics (Daniel XII, 11, Actes I, 7) i a revelacions especials (Insurgent gentes, Ciril…), Arnau de Vilanova argumenta que és possible, útil i necessari conèixer els temps de l'arribada (imminent) de l'Anticrist. La part dedicada als falsos religiosos és una traducció de la Confessio Ilerdensis.

Transmissió

Manuscrits:Morella - APASMMM - Còdexs - s. n. (I) - 6 ff.
Atestacions documentals:Morella - Arxiu Històric Eclesiàstic de Morella - Sermonari I, Miscel·lani d'escrits franciscans. S. XV – núm. 37, 57ss. Avui perdut – 11 juliol 1305

Bibliografia

Edicions:Vilanova (1921), Confessió de Barcelona
Vilanova (1947), Obres catalanes, vol. 1, pp. 101-139
Bibliografia:Fidora (2014-2016), "Els àngels tenen corns? notes ..."
Fidora (2021), "Arnau de Vilanova, traductor de ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).