MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4526 (22 / November / 2024)

Galè, Claudi (129 – c. 217). Doctrina Galieni de interioribus. Adaptador: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)

Aquesta obra és:

Adaptació de: Galè, Claudi (129 – c. 217). Περὶ τῶν περονθότων τόπων (=De locis affectis)

Publicació de la fitxa: 2013-07-04
Darrera modificació: 2014-04-16
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Galè, Claudi (129 – c. 217)
Títol regularitzat:Doctrina Galieni de interioribus
Adaptador:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Llengua:Llatí
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Medicina - Medicina teòrica

Contingut

Consistència:completa
Especificacions:Compendi dels llibres I i II del De locis affectis de Galè.

Transmissió

Manuscrits:Munic - BSB - Handschriften: Clm. - 3520 - ff. 57v-61v
Oxford - Merton C - 230 - A - ff. 99r-107r
Venècia [Venezia] - Marciana - Manoscritti: lat. - Z. 314 - ff. 72r-89vv

Bibliografia

Edicions:Vilanova (1985), Commentum supra tractatum Galieni ..., pp. 297-351
Bibliografia:McVaugh (1981), "The authorship of the galenic ..."

Observacions

Doctrina Galieni de interioribus (“Sobre les parts internes”)és una lliure reelaboració amb què Arnau va sintetitzar, a Montpeller (1300), els dos primers llibres del De interioribus –nom medieval del De locis affectis, un dels tractats més complets de Galè– amb la intenció de fer-lo més intel·ligible als estudiants de medicina. S'hi explica que un estudi escrupolós dels símptomes d'un trastorn permet diagnosticar quina part del cos n'és afectada i quin és el problema.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).