MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4489 (31 / May / 2026)

Arnau de Vilanova (autoria dubtosa). Cura febris ethice

Publicació de la fitxa: 2013-06-21
Darrera modificació: 2026-05-04
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (autoria dubtosa)
Títol regularitzat:Cura febris ethice
Altres títols:Cura febris ethicae
Llengua:Llatí
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Consilium
Matèries:Medicina - Pesta i altres malalties

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Cura febris ethicae (“Cura de la febre èctica”) és un consilium en resposta a la demana d'un col·lega que demana consell sobre com tractar un pacient.
Públic/intenció:Pacient

Transmissió

Manuscrits:Leipzig - Universitätsbibliothek - 1179 - A - f. 139v-140r
Londres [London] - Wellcome - Manuscripts - 78 - A - ff.24r-26r
Impresos:Lió [Lyon], François Fradin, 1504 – [completa]
Venècia [Venezia], Boneto Locatelli, 1505 – [completa]
Lió [Lyon], François Fradin, 1509 – [completa]
Lió [Lyon], Guillaume Huyon, 1520 – [completa]
Venècia [Venezia], Impressor desconegut, 1527 – [completa]
Lió [Lyon], Impressor desconegut, 1532 – [completa]
Basilea [Basel], Konrad Waldkirch, 1585 – [completa]
Lió [Lyon], Impressor desconegut, 1586 – [completa]

Bibliografia

Edicions:Alonso Guardo (1994), Arnaldi de Villanova Regimen ...
Bibliografia:Giralt (2002), Decus Arnaldi: estudis entorn ...
Giralt (2002), "The consilia attributed to Arnau ..."
Alonso Guardo (2021), "El tratamiento de la fiebre ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).