MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4488 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (autoria dubtosa). Regimen quartane

Publicació de la fitxa: 2013-06-21
Darrera modificació: 2018-05-20
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (autoria dubtosa)
Títol regularitzat:Regimen quartane
Altres títols:Regimen quartanae
Llengua:Llatí
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Consilium
Matèries:Medicina - Pesta i altres malalties

Contingut

Consistència:completa

Sinopsi

Sinopsi:Regimen quartanae (“Tractament de la febre quartana”) és un consilium que aconsella un tractament per curar la febre quartana d'un malalt. L'autor defensa amb vehemència la pròpia terapèutica contra l'aplicada per altres metges, probablement extraacadèmics.
Públic/intenció:Pacient

Transmissió

Manuscrits:Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1180 - A - ff. 181v-184v
Viena [Wien] - ÖNB - 11200 - pendent - identificació dubtosa
Impresos:Lió [Lyon], François Fradin, 1504 – [completa]
Venècia [Venezia], Boneto Locatelli, 1505 – [completa]
Lió [Lyon], François Fradin, 1509 – [completa]
Lió [Lyon], Guillaume Huyon, 1520 – [completa]
Venècia [Venezia], Impressor desconegut, 1527 – [completa]
Lió [Lyon], Impressor desconegut, 1532 – [completa]
Basilea [Basel], Konrad Waldkirch, 1585 – [completa]
Lió [Lyon], Impressor desconegut, 1586 – [completa]

Bibliografia

Edicions:Alonso Guardo (1994), Arnaldi de Villanova Regimen ...
Giralt (2002), Decus Arnaldi: estudis entorn ...
Giralt (2005), "El Regimen quartane atribuït a ..."
Bibliografia:Giralt (2002), "The consilia attributed to Arnau ..."
Giralt (2002), "Regimen quartane atribuït a ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).