MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4487 (20 / maig / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Speculum medicine

Aquesta obra té:

Traducció: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Speclaire [Irlandès]. Traductor: Ó Callannáin, Eoin

Traducció: Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Speculum medicine (fragments en hebreu) [Hebreu]

Publicació de la fitxa: 2018-11-28
Darrera modificació: 2018-11-28
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt
Estat:parcial

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Speculum medicine
Altres títols:Speculum medicinae
Introductionum medicinalium speculum
Llengua:Llatí
Data:estimada - c. 1307-1308
Lloc:Montpeller?
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi de medicina teòrica
Matèries:Medicina - Medicina teòrica
Medicina - Medicina pràctica
Medicina - Farmacologia

Contingut

Consistència:completa

Sinopsi

Sinopsi:L'Speculum medicine (“Espill de la medicina”, c. 1308) és l'obra que va culminar la carrera d'Arnau com a autor mèdic. Seguint l'ordre de la Isagoge de Joannitius (Joannici), una breu obra introductòria tradicionalment emprada en l'ensenyament de la medicina, representa una síntesi de la teoria galènica. La finalitat d'Arnau en escriure-la va ser oferir un recull sistemàtic dels principis generals de le medicina que hi servís d'introducció. En els primers capítols es resumeixen els elements bàsics que constitueixen l'organisme humà i els factors externs que l'afecten. A continuació repassa les nocions fonamentals sobre la salut i la malaltia i procedeix a classificar les malalties. Tot seguit tracta dels signes que permeten al metge establir una diagnosi. Segueix una extensa farmacologia general i acaba amb la influència de les emocions en l'organisme. Malgrat l'orientació generalista, reflecteix els interessos que durant tota la seva carrera havien atret l'atenció d'Arnau, com l'instrumentalisme mèdic i la teoria de les complexions.
Públic/intenció:Estudiants de medicina
Metges universitaris

Transmissió

Manuscrits:Basilea [Basel] - Öffentliche Bibliothek der Universität - Manuscrits - D.II.5 - ff. 1r-103v
Dillingen - Studienbibliothek - Manuscrits - XV 142 - ff. 1r-105r
Erfurt - Universitäts- und Forschungsbibliothek Erfurt - Bibliotheca Amploniana - CA 4º 224 - ff. 1r-104r
Klagenfurt - Universitätsbibliothek - Pap. 69 - ff. 1r-267r
Los Angeles - Col·lecció Picus - 3 - 1r-48r
Madrid - BNE - Manuscritos - 927 - 66v-110v
Oxford - Bodleian - Manuscripts: Digby - 160 - ff. 46-98?
París - BnF - Manuscrits: Lat. - 14732 - ff. 1r-69v
París - BnF - Manuscrits: Lat. - 6969 - ff. 1r-146v
París - BnF - Manuscrits: Lat. - 7003 - 1r-89r
Salzburg - Salzburg Museum - HS - 862 - falta completar - 1r-59v
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1175 - ff. 1r-72r
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1176 - 2r-73r
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1179 - ff. 20r-101r
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1180 - A - ff. 13r-103r
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1181 - ff. 1r-9r
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1211 - B - ff. 100r-179r
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1234 - part del Speculum ??
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1284 - ff. 67r-120v
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1818 - ff. 1r-147v
Viena [Wien] - ÖNB - Cod. - 5312 - ff. 117r-209v.
Fragmentària - Basilea [Basel] - Öffentliche Bibliothek der Universität - Manuscrits - D.II.7 - 1r-84v
Fragmentària - Glasgow - UGL - Ferguson - 80 - ff. 234r-235r
Fragmentària - Gloucester - Cathedral - manuscrits - 16 - ff. 121r-142v
Fragmentària - Madrid - BNE - Manuscritos - 3066 - B - ff. 34ra-107vb
Fragmentària - Utrecht - Bibliotheek der Universiteit - manuscrits - 680 - 69r
Fragmentària - Venècia [Venezia] - Marciana - Manoscritti: lat. - Z. 314 - 1r-70v
Impresos:Leipzig, Martin Landsberg, c. 1495 – Arnau de Vilanova, Speculum medicine [completa]
Lió [Lyon], François Fradin, 1504 –
Venècia [Venezia], Boneto Locatelli, 1505 –
Lió [Lyon], François Fradin, 1509 –
Lió [Lyon], Guillaume Huyon, 1520 –
Venècia [Venezia], Impressor desconegut, 1527 –
Lió [Lyon], Impressor desconegut, 1532 –
Basilea [Basel], Konrad Waldkirch, 1585 –
Atestacions documentals:
  1. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 140, f. 119r – 1 juliol 1308
  2. Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 140, f. 145v – 15 agost 1308
  3. València - ACV - Pergamins – núm. O.7430 – 30 juliol 1318 – ítem 29
  4. Marsella [Marseille] - Archives de Marseille – 9.ii.187, 57 ff – 1329 - 1337 – ítem 3

Bibliografia

Edicions:Vilanova (2018), Speculum medicine
Bibliografia:Paniagua (1949), "La patología general en la obra ..."
McVaugh - Einbinder (2013), "Latin into Hebrew — Twice over! ..."
Aslanov (2013), "Latin in Hebrew letters: the ..."
Paniagua (1969), El Maestro Arnau de Vilanova ..., pp. 28-31 (2a ed. 1994)
Giralt (2017), "La fi d'una llegenda: Arnau de ..."
McVaugh (2011-2013), "The writing of the Speculum ..."
Giralt (2017), "The Astrological Works Attributed ..."
McVaugh (2017), "Determining a drug's properties ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).