MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4481 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Tractatus de intentione medicorum

Publicació de la fitxa: 2013-06-21
Darrera modificació: 2014-12-30
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Tractatus de intentione medicorum
Llengua:Llatí
Data:estimada - c. 1290
Lloc:Montpeller
Estat de l'obra:conservada
Gènere:Tractat teòric
Matèries:Medicina - Medicina teòrica

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit del pròleg:Eterne sapientie lumen defluat in cor tuum
Íncipit text:Iam nos alibi sepe dixisse colimus

Èxplicit

Èxplicit del text:cursum exarationis nostre cum laude dei iubemus hic feliciter terminari

Sinopsi

Sinopsi:Tractatus de intentione medicorum (“Tractat sobre la intenció dels metges”), aparentment és la més antiga de les obres escrites a Montpeller conservades. La primera part exposa com la veritat filosòfica i la mèdica poden harmonitzar-se. La segona presenta quatre qüestions en què Aristòtil i Galè discrepen aparentment: la primacia del cor sobre els altres òrgans, l'estat neutral entre malaltia i salut i la natura de l'ànima. La conclusió és que la veritat filosòfica i la veritat mèdica no han de coincidir necessàriament, però no són contradictòries, atès que l'interès del metge és cercar la màxima eficàcia per a la pràctica de la medicina, mentre que els filòsofs exploren la natura autèntica dels aspectes que estudien.
Públic/intenció:Estudiants de medicina
Metges universitaris

Transmissió

Manuscrits:Düsseldorf - Universitäts- und Landesbibliothek Düsseldorf - incunable - BIBLTH-1A-18:INK,3
Erfurt - Universitäts- und Forschungsbibliothek Erfurt - Bibliotheca Amploniana - CA 2º 237 - ff. 40v-44v
Erfurt - Universitäts- und Forschungsbibliothek Erfurt - Bibliotheca Amploniana - CA 2º 41 - ff. 102r-105v
Göttingen - Stadtarchiv - AB III.11 - ff. 27v-35r
Londres [London] - BL - Manuscripts: Sloane - 2156 - B - ff. 96r-102v
Oxford - Merton C - 230 - A - ff. 56r-60r
París - BnF - Manuscrits: Lat. - 17847 - B - 98ra-103rb
París - BnF - Manuscrits: Lat. - 6971 - A - ff. 53r-64v
Salzburg - Salzburg Museum - HS - 862 - falta completar - ff. 99v-104r
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1180 - A - ff. 167r-174v
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Reg. lat. - 1773 - ff. 43r-44r
Impresos:Lió [Lyon], François Fradin, 1504 – [completa]
Venècia [Venezia], Boneto Locatelli, 1505 – [completa]
Lió [Lyon], François Fradin, 1509 – [completa]
Lió [Lyon], Guillaume Huyon, 1520 – [completa]
Venècia [Venezia], Impressor desconegut, 1527 – [completa]
Lió [Lyon], Impressor desconegut, 1532 – [completa]
Basilea [Basel], Konrad Waldkirch, 1585 – [completa]
Atestacions documentals:València - ACV - Pergamins – núm. O.7430 – 30 juliol 1318 – ítem 39

Bibliografia

Edicions:Vilanova (2000), Tractatus de intentione medicorum
Bibliografia:McVaugh (1990), "The nature and limits of medical ..."
Paniagua (1969), El Maestro Arnau de Vilanova ..., p. 31-33 (2a ed. 1994)

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).