MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4479 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Tractatus de humido radicali

Publicació de la fitxa: 2013-06-21
Darrera modificació: 2017-11-15
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Tractatus de humido radicali
Llengua:Llatí
Data:estimada - 1290 - 1300
Lloc:Montpeller
Forma:prosa
Gènere:Monografia
Matèries:Filosofia natural

Contingut

Íncipit

Íncipit text:Incipit libellus magistri Arnaldi de Villanova de humido radicali continens tractatus duos, quorum primus est de humido radicali quid sit, secundus de restauratione eius.

Èxplicit

Èxplicit del text:lacrimamur non posse perfecte cognoscere nisi unum

Sinopsi

Sinopsi:Tractatus de humido radicali (“Tractat sobre la humitat radical”) és considerada pel mateix Arnau una obra pròpiament no mèdica. En efecte, malgrat que el tema pot tenir una aplicació mèdica, la perspectiva que li dóna l'autor pertany més aviat a la filosofia natural. Segons declara en el prefaci, Arnau la va escriure amb la finalitat d'aclarir per als seus col·legues les confusions que, al seu parer, certs filòsofs coetanis propagaven sobre aquest concepte. L'estructura respon a aquesta intenció polèmica, ja que les dues parts que componen el tractat deixen entreveure el seu probable origen en dues quaestiones disputatae, com es denomina el gènere escolàstic que vehiculava les discussions públiques sobre problemes determinats en el marc de la docència universitària. La primera part defineix el concepte formulat per Avicenna de la humitat radical, un fluid indistingible, dispers per tot el cos, fonament de la calor innata i de la vida orgànica. També n'explora l'origen: prové de l'esperma que ha engendrat l'ésser però es va restaurant gràcies al procés de nutrició. La segona part debat si és possible regenerar-lo. La conclusió és que la humitat radical és restaurable fins a un cert límit, més enllà del qual la medicina no pot allargar la vida humana, encara que pot contribuir a fer-la arribar al màxim.
Públic/intenció:Metges universitaris

Transmissió

Manuscrits:Dresden - SLUB - Manuscrits - Mscr.Dresd.C.278 - ff. 248r-279v
Innsbruck - Universitäts- und Landesbibliothek Tirol - 455 - ff. 50v-56v
Leipzig - Universitätsbibliothek - 1161 - A - ff. 95v-100v
París - BnF - Manuscrits: Lat. - 17847 - B - 89r-98ra
París - BnF - Manuscrits: Lat. - 6949 - ff. 100v-107r
Salzburg - Salzburg Museum - HS - 862 - falta completar - ff. 93r-99v
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1179 - ff. 1r-10r
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1180 - A - ff. 1r-10r
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1311 - ff. 114r-121v
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Ross. - 672 - ff. 177v-188v
Impresos:Lió [Lyon], François Fradin, 1504 – [completa]
Venècia [Venezia], Boneto Locatelli, 1505 – [completa]
Lió [Lyon], François Fradin, 1509 – [completa]
Lió [Lyon], Guillaume Huyon, 1520 – [completa]
Venècia [Venezia], Impressor desconegut, 1527 – [completa]
Lió [Lyon], Impressor desconegut, 1532 – [completa]
Basilea [Basel], Konrad Waldkirch, 1585 – [completa]

Bibliografia

Edicions:Vilanova (2011), Tractatus de humido radicali
Bibliografia:Ferrari (2004-2005), "Il trattato De humido radicali ..."
McVaugh (1974), "The humidum radicale in ..."
Paniagua (1969), El Maestro Arnau de Vilanova ..., pp. 34-35 (2a ed. 1994)
Gilleard (2017), "Regeneration, restoration and ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).