MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4476 (22 / November / 2024)

Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311). Aphorismi de gradibus

Publicació de la fitxa: 2013-06-21
Darrera modificació: 2018-05-08
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Sebastià Giralt

Identificació

Autor:Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311)
Títol regularitzat:Aphorismi de gradibus
Llengua:Llatí
Data:estimada - 1295 - 1300
Lloc:Montpeller
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Aforismes
Matèries:Medicina - Farmacologia

Contingut

Íncipit

Íncipit del pròleg:In medicinis per artem compositis consideratis
Íncipit text:Situs complexionis temperatum est vel excessus

Èxplicit

Èxplicit del text:Calidum citra finem primi per 17am partem gradus. Explicit liber magistri Arnaldi de Villanova de graduationibus medicinarum

Sinopsi

Sinopsi:Aphorismi de gradibus (“Aforismes sobre els graus”) degueren ser escrits entre 1295 i 1300: Arnau hi tracta les gradacions dels medicaments i les mútues interaccions dels seus components tot defensant el mètode matemàtic desenvolupat per l'àrab al-Kindi com la interpretació autèntica de Galè enfront d'Averrois. Tot i que el tractat d'al-Kindi havia estat ja traduït per Gherardo da Cremona, no va ser entès pels metges occidentals fins que Arnau va introduir la qüestió amb aquests aforismes. En aquest mètode per crear medicaments compostos d'un determinat grau a partir de simples la proporció de fred a calent augmenta geomètricament a mesura que s'incrementa aritmèticament el grau qualitatiu. Els Aphorismi de gradibus van seguir en ús a Montpeller durant cinquanta anys, i podria haver influït en la formulació a Oxford de la llei matemàtica física per part de Thomas Bradwardine.
Públic/intenció:Estudiants de medicina
Metges universitaris

Transmissió

Manuscrits:Cambridge (GB) - Jesus College - 72 - ff. 150v-152r
Erfurt - Universitäts- und Forschungsbibliothek Erfurt - Bibliotheca Amploniana - CA 2º 237 - ff. 45r-59r
Erfurt - Universitäts- und Forschungsbibliothek Erfurt - Bibliotheca Amploniana - CA 2º 41 - ff. 88r-102r
Leipzig - Universitätsbibliothek - 1161 - A - ff. 60r-79r
Munic - BSB - Handschriften: Clm. - 3520 - ff. 49r-57r
Oxford - Merton C - 230 - A - ff. 83r-99r
Sevilla - Colombina - Manuscritos - 5-1-45 - ff. 143v-145r
Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Pal. lat. - 1122 - ff. 56r-79v
Impresos:Salamanca, Anònim, 1501 – Al-Kindī, De gradibus, Traductor: Gerard de Cremona; Arnau de Vilanova, Aphorismi de gradibus; Arnau de Vilanova, Medicationis parabole
Lió [Lyon], François Fradin, 1504 –
Venècia [Venezia], Boneto Locatelli, 1505 –
Lió [Lyon], François Fradin, 1509 –
París, Anònim, 1519 – Arnau de Vilanova, Aphorismi particulares; Arnau de Vilanova, Aphorismi de gradibus; Arnau de Vilanova, Medicationis parabole
Lió [Lyon], Guillaume Huyon, 1520 –
Venècia [Venezia], Impressor desconegut, 1527 –
Lió [Lyon], Impressor desconegut, 1532 –
Basilea [Basel], Konrad Waldkirch, 1585 –
Atestacions documentals:València - ACV - Pergamins – núm. O.7430 – 30 juliol 1318 – ítem 38

Bibliografia

Edicions:Vilanova (1975), Aphorismi de gradibus
Bibliografia:McVaugh (2017), "Determining a drug's properties ..."

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).