Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299). Livre de physique
Aquesta obra té:
Traducció: Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299). De com tenir cura els cabells [Català]
Traducció: Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299). Tractat de les viandes [versió P] [Català]. Traductor: Anònim
Traducció: Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299). Tractat de les viandes i dels beures [versió M] [Català]. Traductor: Anònim
| Publicació de la fitxa: 2013-12-12
Darrera modificació: 2022-04-26 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299) |
| Títol regularitzat: | Livre de physique |
| Altres títols: | Régime du corps |
| Llengua: | Francès |
| Data: | expressa - 1256 |
| Notes sobre la datació: | Vegeu Observacions. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Regiment de sanitat |
| Matèries: | Medicina - Dietètica i higiene
Fisiognomonia |
| Contingut |
| Íncipit |
| Íncipit del pròleg: | «Au commencement de che livre, si dirons pour coi il fu tais, et là où il fu prins, et quant il fu fais à le requeste le contesse de Prouvenche ki est mere le roine de France, le roine d'Engletiere, et le roine de Alemaigne, et la contesse d'Angou. Et si le fist maistres Alebrans de Florence, en l'an de l'incarnation Jhesu Crist .M.CC.LVI. ans, quant ele dut venir veir ses filles si com ele fist, et li fist cest livre por che k'il ne pooit aler avoec li, car ele ne vaut mie k'il laissast les marcheans d'outre les mons k'il avoit en cure, et ele tenoit plus de lui ke d'un autre. Si li fist faire che livre por porter avoec li et por garder...» |
| Íncipit text: | «Diex, ki par sa grant poissance, le monde establi, ki premièrement fist le ciel, apriès fist les .IIII. elemens, c'est la tiere, li ewe, li airs et li fus...» |
| Èxplicit |
| Èxplicit del pròleg: | «... et ce n'est mie prouvé par les esperimens corrunpus ki ne sont mie d'auteur, ains est prouvé par les milleurs auteurs ki parolent de ces .III. sciences devant dites, si coin par Ypocras, par Galiien, par Constentin, par Jelienniste, par Ysaac, par Aristotele, par Diogenen, par Serapion, par Rasis, et par Avicenne, et autres auteurs que cascuns detierminara en sen capitele, li .I. par l'autorité de l'autre». |
| Èxplicit del text: | «... Et li ensegnemens ki font plus à droit [jugier] sont cil des iex et du visage». |
| Font: | Landouzy-Pépin 1911 |
| Materials complementaris |
| Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador: | Autor |
| Observacions sobre el pròleg: | Vegeu Observacions generals. |
| Altres persones relacionades |
| Comitent: | Beatriu de Savoia (1198 – 1267) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Es tracta del regiment de sanitat més antic que es coneix escrit originalment en llengua vulgar (francès, que en el ms. més antic que conegué Sondervorst 1970 és picard; més tard s'han localitzat, però, molts altres mss.). Constitueix una extensa compilació de sabers higiènics i dietètics elaborada a partir de fonts àrabs i llatines, en particular Avicenna, Joannici, Alí Abbàs, Rasis, Constantí l'Africà i Isaac Israelí. Consta de quatre parts o llibres, que tracten respectivament de (1) la higiene general, a partir de l'estructura de les 'coses no naturals', (2) la higiene particular, sobre la cura de cadascuna de les parts del cos, (3) la dietètica, sobre les propietats mèdiques d'un gran nombre d'aliments i begudes, i (4) la fisionomia, sobre les propietats mèdiques i psicològiques atribuïdes a la forma dels membres del cos. |
| Públic/intenció: | Extrauniversitaris
Profans |
| Transmissió |
| Observacions: | Vegeu Observacions. |
| Bibliografia |
| Edicions: | Targioni Tozzetti (1872), Trattatello di Aldobrandino da ... - fragmentària
Landouzy - Pépin (1911), Le Régime du corps de maître ... - A partir de 4 mss.
Faure (1972), Version lyonnaise du traité de ... - Transcripció d'un ms. de la redacció A.
Henry (1996), Contribution à l'étude du ..., vol. 1, pp. 40-44; vol. 2, pp. 33-37 - fragmentària - A partir del ms. BL Sloane 2435, els cap. «Des roisins» (f. 55v), «Dou vin» (f. 6), «De vin» (f. 44v), «De vert jus» i «De vin aigre» (f. 45v). |
| Bibliografia: | Sondervorst (1970), "À propos du manuscrit de ..."
Garosi (1981), Aldobrandino da Siena, medico in ...
Féry-Hue (1987), "Le Régime du corps ..." (cens de mss.)
Féry-Hue (1989), "Le Régime du corps ..." (sobre una refacció francesa)
Vilanova (1996), Regimen sanitatis ad regem ..., pp. 64-66/520-522
Baldini (1998), "Zucchero Bencivenni, La santà ..." (ed. trad. italiana Z. Bencinenni)
Féry-Hue (1999), "Le Régime du corps ..." (cens de mss.)
Bisson (2001), La versione latina del Régime ... (sobre la trad. llatina)
Bisson (2002), "Le témoin gênant: une version ..." (sobre la trad. llatina)
Féry-Hue (2004), "Le Régime du corps ..." (cens de mss.)
Nicoud (2007), Les régimes de santé au Moyen ..., pp. 412-416, 419-421, 494-496, pàssim
Aramburu Sánchez (2017), "Aldobrandino da Siena, La ..." (lèxic trad. italiana)
Danielle Jacquart, Recuel des Commémorations nationales, 2006 
Rosa Piro, CASVI, 2009
Serena Modena, RIALFrI, 2013
Laurent Brun, ARLIMA, 2013 |
| Text digital |
| Text complet: | Landouzy - Pépin (1911), Le Régime du corps de maître ... |
| Observacions |
| Regiment de sanitat escrit per un metge universitari (mestre en medicina) a instància i per a ús d'un laic profà en medicina que, en alguns dels mss. més antics, seria Beatriu de Savoia. Segons el pròleg d'aquests mss., la comtessa vídua de Provença l'hauria encomanat a l'autor l'any 1256 amb motiu d'un llarg viatge que volia emprendre per visitar les seves quatre filles reines. Livre de physike ('Llibre de medicina') és el títol de l'obra als mss. més antics. En còpies dels ss. XIV i XV consta el títol Régime du corps, amb el qual fou editada el 1911 i sovint és coneguda (Nicoud 2007: 407).
La comanda de Beatriu de Savoia, a vegades posada en dubte (alguns altres mss. tenen pròlegs on consten Frederic II, datat el 1234, Blanca de Castella, mare de Lluís IX de França, el mateix Lluís IX, o un cert Benedetto da Firenze: Modena 2013), i la data 1256 poden ser versemblants, si més no per a una de les redaccions inicials —s'ha especulat sobre una primera redacció en occità, de la qual no hi ha cap traça. És possible que el mateix autor n'efectués una redacció més àmplia a París (Bisson 2001). El viatge de Beatriu n'hauria afavorit una primera difusió (Modena 2013), que en francès fou molt gran (Fery-Hue 1987, 1999 i 2004). En l'edició de 1911 la tradició manuscrita en francès es distribuí en quatre redaccions, distribució que ha de ser revisada (Bisson 2001). La difusió de l'obra inclou refaccions, abreujaments i extrets, que superen en nombre les versions completes a partir de la segona meitat del s. XIV i són molt majoritaris en la segona meitat del s. XV (Nicoud 2007: 415-416).
Se'n coneixen traduccions medievals a l'italià, al neerlandès, al català i al llatí. Destaca la difusió de les traduccions italianes (quatre de més o menys completes), la primera i més important de les quals fou feta pel notari florentí Zucchero Bencivenni el 1310. En neerlandès se'n conserven tan sols uns extractes del primer llibre, copiats en un ms. del s. XIV (Fery-Hue). A banda d'aquestes traduccions i de la catalana (veg. fitxa particular), se n'han identificat també dues traduccions llatines conservades en mss. del s. XV (Gil Sotres, a Vilanova 1996; Bisson 2001 i 2002). L'obra fou impresa en francès (Lió, c. 1481) i parcialment (quarta part, sobre la fisionomia, en versió versificada) en italià (Florència, c. 1489 i c. 1492-1500).
Nota: els estudis crítics sobre la biografia i l'obra d'Aldobrandí, fins i tot els més actuals, contenen un gran nombre d'especulacions que no haurien d'anomenar-se "hipòtesis" i que en l'estat actual de la recerca no es poden provar. |
|
