MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4372 (23 / November / 2024)

Valeri Màxim. Valeri Màxim [Català]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Valeri Màxim. Dictorum factorumque memorabilium [Llatí]

Aquesta obra té:

Traducció: Valeri Màxim. Valerio Máximo [Aragonès]. Traductor: Anònim

Publicació de la fitxa: 2013-03-13
Darrera modificació: 2018-09-12
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Montse Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Valeri Màxim
Títol regularitzat:Valeri Màxim
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 121.1.2
Traductor:Anònim
Llengua:Català
Data:ante 1395
Notes sobre la datació:Vegeu observacions.
Estat de l'obra:perduda

Transmissió

Observacions:Un inventari de 141[0] registra probablement aquesta versió: «libre apella[t] Veleri, scrit de paper de la mà major […], qui comença: ‘De la ciutat de Roma.' […] E feneix: ‘aquesta translació de le[tí] en romans, etc.'» (Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., p. 43, doc. 47.1; Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 44.1).

Bibliografia

Bibliografia:Cacho Blecua (1999-2000), "La reconstrucción del Rams de ..."
Avenoza (1998), "La recepción de Valerio Máximo ..."
Rovira i Cerdà (2015), "Una nueva fuente para el Rams de ..."

Observacions

L'existència d'aquesta versió perduda es dedueix d'una afirmació d'Antoni Canals (c. 1352 – 1415/1419) a Valeri Màxim, Llibre de Valeri Màxim, Traductor: Antoni Canals, de 1395. L'inventari de 1410 en confirma l'existència. S'ha proposat que aquesta versió anònima és la font d'una versió aragonesa anònima (Valeri Màxim, Valerio Máximo, Traductor: Anònim), de la qual es van extreure les autoritats de Valeri Màxim incloses a Juan Fernández de Heredia, Joan de Gal·les, Rams de flores, Traductor: Anònim (vegeu Cacho Blecua (1999-2000), "La reconstrucción del Rams de ...").

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).