MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4361 (06 / October / 2024)

Lira, Nicolau de. Nicholau de Lira sobre lo Saltiri [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Lira, Nicolau de. Postilla super Psalmos [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2013-03-07
Darrera modificació: 2015-02-24
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré, Montserrat Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Lira, Nicolau de
Títol regularitzat:Nicholau de Lira sobre lo Saltiri
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 90.1.1
Llengua:Català
Data:ante 1399
Estat de l'obra:perduda

Transmissió

Observacions:Vegeu Observacions finals

Bibliografia

Edicions:Baraut (1953), "Un fragment de la versió ..."
Bibliografia:Reinhardt (1987), "Das Werk des Nicolaus von Lyra im ..."
Puig i Tàrrech (2001), "Les traduccions catalanes ...", pp. 125-127

Observacions

El manuscrit conté el salm 118 i el comentari de Nicolau de Lira: comença en català (Ps 118, 1-16) i continua en llatí (ff. 87-108) (Baraut (1953), "Un fragment de la versió ..."). El fragment en català del salm és molt similar al text corresponent de l'anomenada Bíblia de Portaceli (Puig i Tàrrech (2001), "Les traduccions catalanes ...", p. 125, n. 44). El rei Martí posseïa una traducció catalana íntegra de la Postilla super Psalmos, segons un inventari de 1413 que no identifica l'autor de l'obra (Miret i Sans (1909-1913), "Llibres y joyes del Rey Martí no ...", p. 222); ara bé, l'íncipit i l'èxplicit del volum del rei Martí concorden amb els del que figura en l'inventari de Maria de Castella, que dóna el títol: Nicholau de Lira sobre lo Saltiri (Toledo Girau (1961), Inventarios del Palacio Real de ..., p. 58). El gener de 1399 Martí va fer pagar un exemplar molt car de la Postilla «super Biblia» que li havia comprat a París el bisbe de Barcelona (Baraut (1953), "Un fragment de la versió ...", p. 2), i el juliol d'aquell any va ordenar que el batlle general de València fes fer una bona còpia de l'exemplar de Nicholau de Lira sobre·l psaltiri que li prestava Pere d'Artés (Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., I, p. 411, doc. 465; a la nota 2, Rubió fa referència al document de 1403 on consta el pagament). El títol d'aquest exemplar és idèntic al del volum en català de l'inventari del rei, i això fa pensar que Pere d'Artés ja tenia la traducció catalana abans de 1399. Ara bé, la data del fragment de l'ACA és incerta, perquè no podem saber si aquest pertanyia o no a la traducció íntegra de Martí, avui perduda.

Per a la presència de la Postilla en les biblioteques catalanes, vegeu Baraut (1953), "Un fragment de la versió ...".

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).