MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4326 (06 / November / 2024)

Anònim. Historia de los amores de Paris y de Viana [Castellà]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Història dels amors de París e Viana [Català]. Traductor: Anònim

Traducció de: Anònim. Versió italiana de París e Viana (possible) [Italià]

Traducció de: Anònim. Paris et Vienne [Francès]

Publicació de la fitxa: 2013-02-25
Darrera modificació: 2014-11-06
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Lluís Cabré, Josep Pujol
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Historia de los amores de Paris y de Viana
Traductor:Anònim
Llengua:Castellà
Data:1524

Transmissió

Observacions:Editada a Burgos el 1524 per Alonso de Melgar.

Observacions

La dependència d'un model català ha estat argumentada per Galmés de Fuentes (1970), Historia de los amores de Paris y ... i Cátedra - Prats (1986), Història de París i Viana .... El fragment castellà en aljamia àrab del segle XVI sembla un altre testimoni d'aquesta versió castellana (Cátedra - Prats (1986), Història de París i Viana ..., p. 34). Representa la "forma breu", però és més extensa que Riddle (1970), "Lithotherapy in the Middle Ages ...".

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).