MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4319 (27 / November / 2024)

Anònim. Vida de sant Josafat [Català]. Traductor: Alegre, Francesc (1450/1455 – 1504/1511)

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Barlaam i Josafat

Publicació de la fitxa: 2013-02-25
Darrera modificació: 2015-03-10
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Montse Ferrer
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Vida de sant Josafat
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCMP 0.2.1
Traductor:Alegre, Francesc (1450/1455 – 1504/1511)
Llengua:Català
Data:expressa - 1494
Estat de l'obra:perduda
Matèries:Religió - Hagiografia

Transmissió

Observacions:Imprès a Barcelona el 1494. No es conserva cap exemplar de l'edició. L'únic exemplar descrit havia pertangut a la biblioteca d'Hernando Colón.

Bibliografia

Bibliografia:Calders i Artís (1985), "La llegenda de Barlaam i Josafat ..."
Badia (1990), "La novel·la espiritual de ..."
Gallardo (1863-1889), Ensayo de una biblioteca ...
Askins (1988), "Muestrario de incunables ..."

Observacions

L'inventari de Guillem Eimeric, jurista de Barcelona, el 1265 registra "quendam romancium de Barlaam", probablement la versió occitana de la llegenda (Batlle i Gallart (1995), "Notícies sobre biblioteques dels ...", p. 80). Sanchis Sivera (1999), Estudis d'història cultural, p. 77, documenta un "libre de Bralam" entre els volums que el rei Martí I va fer tornar a una ermita a prop de Dénia.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).