MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4307 (22 / November / 2024)

Pallarès i Tuixanès, Antoni (ante 1459 – c. 1547); Pallarès i Carbasser, Antoni (fl. 1537 – 1595). Manual de comptes de l'obrador

Publicació de la fitxa: 2013-03-19
Darrera modificació: 2016-11-21
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Pallarès i Tuixanès, Antoni (ante 1459 – c. 1547)
Pallarès i Carbasser, Antoni (fl. 1537 – 1595)
Títol regularitzat:Manual de comptes de l'obrador
Llengua:Català
Data:expressa - 1500 - 1564
Lloc:Solsona
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Manual de comptes
Matèries:Medicina - Farmacologia
Comptabilitat

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Invocació:« + Ihesus Christus + 1500 + En nom de Déu sia e de la gloriosa Verge madona santa Maria, mare sua, e del gloriós arcàngel mossèn sent Miquell e del gloriós màrtir mossèn sent Sebestià e de la gloriosa apostolesa senta Maria Magdalena e de tots los sants e santes de paradís, amén» (f. 1r)
Rúbrica inicial:«Comens jo, Anthoni Payllarès, apothecari, lo present libre en lo qual seran continuats tots e sengles deutes, axí per medecines com de qualsevol altra cosa fets, començant a XXVIII de nohembre de l'any de la nativitat de nostre senyor Déu mil D, pregant a nostre senyor Déu lo·m dexe ben principiar e millor finar a salut de la mia ànima e aumentació dels béns tenporals, amén + fiat + fiat + fiat» (f. 1r)
Taula de capítols:«Agostí Rovira, de Sent Lorens, en cartes 15... -- ... Madona Margalida Vila, vídua, en cartes 224» (ff. *1r a *18r prel.)
Íncipit text:«+ Ihesus Christus + Deu lo magnífich mossèn Pere Cirera, camarer, a VI de setembre de 1500 per miga ll. pinyonada. Pres Pericó. — I [dr.] ... » (f. 1v)

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Més, donà dit a ara per compliment I ss. III [dr.] y té albarà de totes coses en fins a XXV de juliol 1564» (f. 260v)

Sinopsi

Sinopsi:Manual de comptes de l'obrador dels apotecaris de Solsona Antoni Pallarès pare i fill corresponent als anys 1500-1564.
Públic/intenció:L'obrador d'Antoni Pallarès pare i fill, apotecaris de Solsona.
Públic/intenció:Apotecaris
Usuari

Transmissió

Manuscrits:Solsona - ADS - Farmàcia Pallarès - vol. 1 - ff. *1r-*18r i 1r-260v

Bibliografia

Edicions:Serra i Vilaró (1953), Universidad Literaria de Solsona, 18; 19-20 - fragmentària - Invocació i rúbrica inicial; document interfoliat (carta a Tomàs Camps)
Bach i Riu (1984), "Arxiu de la Casa Pallarès de ...", pp. 3-4 - fragmentària - Invocació i rúbrica inicials i un assentament, aquest amb nombrosos errors
Babiano i Ortiz de Zárate (1988), "La farmàcia Pallarès de Solsona ...", pp. 27-28 - fragmentària - Invocació i rúbrica inicial
Coromines i Balletbò (1994), Aspectes socio-sanitaris del Fons ..., 37 i 207-208; 109-110 - fragmentària - Invocació i rúbrica inicial; document interfoliat (carta a Tomàs Camps), a partir de Serra 1953
Planes i Albets (2016), L'Hospital d'en Llobera: lectures ..., vol. 2, doc. 29, p. 84 - fragmentària - Rúbrica inicial i un assentament del f. 84v (Joan Garriga, 1504)

Observacions

És un manual o llibre de comptes de l'obrador o botiga de l'apotecari. Conté assentaments distribuïts en pàgines oposades (deu-i-dec), que recullen, respectivament, els comptes personals de cada client, amb els productes (medicaments, confits, torrons, candeles, etc.) que li havien estat lliurats a crèdit («deu»), a la pàgina esquerra, i els pagaments successius d'aquests i adquisicions de productes («és degut»), a la pàgina dreta. En tots els casos s'indica el producte o confecció, el pes, el destinatari, la persona a la qual ha estat lliurat (un familiar, un servent, etc.), la data i el preu; en els medicaments s'indica també la forma farmacèutica, les substàncies medicinals emprades, el metge que l'ha prescrit («ordonà») i, a vegades, sense voluntat de ser sistemàtic, l'objectiu («per fer una bena al front»), però no es transcriu la recepta, per a la qual, en alguns casos, es remet al llibre «receptari», fins i tot a un foli concret. Els comptes se separen amb ratlles horitzontals i tots ells es cancel·len amb ratlles oblíqües. Al final de cada pàgina hi ha la suma dels comptes particulars i el control de la seva cancel·lació. Tot és escrit en català; només el nom d'algun producte farmacològic s'escriu, molt escadusserament, en llatí.

El manual és d'Antoni Pallarès i Tuixanès, però fou completat i alguns comptes tancats pel seu fill, Antoni Pallarès i Carbasser. En les intervencions d'Antoni Pallarès fill s'al·ludeix als comptes d'alguns clients oberts al «manual nou» (ff. 231v i 254v), al llibre receptari de l'apotecari («com apar en lo receptari en cartes 186», f. 241v), als llibres receptaris que obria per alguns metges («com apar en son receptari», ff. 245r, 257v, 259v i 260v) i al llibre d'albarans («com apar al libre dels albarans en cartes 7», f. 245r). En els assentaments del pare també s'al·ludeix al receptari (ff. 27v, 47v, 57v, 60v, 67v, 74v, 78v, 81v, etc.), als receptaris dels metges (ff. 73v, 203v, etc.) i als cartells anuals («com apar al cartel de dit any», ff. 96v, 124v, etc.).

Per al document interfoliat, vegeu Solsona - ADS - Farmàcia Pallarès – òlim vol. 1, interfoliat – Lletra, Personal/familiar – s. XVI primer quart.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).