MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4305 (22 / November / 2024)

Boeci (c. 480 – 524/525). De consolatione Philosophiae [Llatí]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Boeci (c. 480 – 524/525). Llibre de consolació [Català]. Traductor: Ginebreda, Antoni (c. 1340 – 1395)

Traducció de: Boeci (c. 480 – 524/525). De consolatione Philosophiae [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2013-02-15
Darrera modificació: 2013-02-15
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Autor:Josep Pujol

Identificació

Autor:Boeci (c. 480 – 524/525)
Títol regularitzat:De consolatione Philosophiae
Traductor:Anònim
Llengua:Llatí
Data:estimada - ante 1476
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Altres persones relacionades

Traductor precedent:Ginebreda, Antoni (c. 1340 – 1395)

Transmissió

Manuscrits:Londres [London] - BL - Manuscripts: Harley - 4335-4339

Bibliografia

Bibliografia:Ziino (2001), "Una traduzione latina del Boezio ..."

Observacions

La traducció llatina de la versió de Ginebreda s'intercala amb la versió francesa Livre de Boece de Consolacion, glossada també en francès. Al començament del ms. es copien quatre pròlegs en llatí i el pròleg francès de Jean de Meun. Dos dels pròlegs llatins corresponen a la versió de Ginebreda del pròleg i l'explicació dels noms de Boeci de Nicolau Trevet (Ziino (2001), "Una traduzione latina del Boezio ...").

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).