MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4304 (22 / November / 2024)

Boeci (c. 480 – 524/525). Llibre de consolació [Hebreu]. Traductor: Samuel Benveniste (fl. 1412)

Aquesta obra és:

Traducció de: Boeci (c. 480 – 524/525). Llibre de consolació [Català]. Traductor: Ginebreda, Antoni (c. 1340 – 1395)

Traducció de: Boeci (c. 480 – 524/525). De consolatione Philosophiae [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2013-02-15
Darrera modificació: 2013-02-18
Bases de dades:Sciència.cat, Translat

Descripció

Autor:Josep Pujol
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Boeci (c. 480 – 524/525)
Títol regularitzat:Llibre de consolació
Traductor:Samuel Benveniste (fl. 1412)
Llengua:Hebreu
Data:expressa - 1412
Lloc:La Sentiu de Sió (La Noguera)
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa

Contingut

Materials complementaris

Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador:
Traductor

Altres persones relacionades

Traductor precedent:Ginebreda, Antoni (c. 1340 – 1395)

Transmissió

Manuscrits:Sant Petersburg [Sankt Peterburg] - IOM RAS - B 18

Bibliografia

Bibliografia:Zonta (1998), "Le origini letterarie e ..."
Ziino (2001), "The Catalan Tradition of ..."
Ziino (2010), "The Catalan Tradition of Boethius ..."

Observacions

Segons Zonta (1998), "Le origini letterarie e ...", Benveniste tradueix una redacció primitiva de la versió de Ginebreda. Ziino (2001), "The Catalan Tradition of ..." ha precisat que tradueix el text de Saplana, completat amb addicions (e.g. el pròleg del comentari de Trevet) i alguns paràgrafs de la revisió de Ginebreda, que hauria conegut en forma d'anotacions marginals a un ms. de la traducció de Saplana. La versió hebrea seria, doncs, testimoni d'un primer estadi de la revisió de Ginebreda.

Zonta (1998), "Le origini letterarie e ...", p. 587, suggereix que la versió hebrea de Bonfós Bonfill Astruc (fl. s. XV-1), feta el 1423 a Itàlia a partir del text llatí i els comentaris de Nicolau Trevet i del pseudo-Tomàs, hauria pogut tenir en compte la versió de Benveniste.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).