MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4278 (23 / November / 2024)

Aristòtil. Éticas [Aragonès]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Aristòtil. Ètiques [Català]. Traductor: Anònim

Traducció de: Aristòtil. Ethica ad Nicomachum [Llatí]. Traductor: Anònim

Traducció de: Aristòtil. Ethica ad Nicomachum [Grec]

Aquesta obra té:

Traducció: Aristòtil. Éticas [Castellà]. Traductor: Guzmán, Nuño de

Publicació de la fitxa: 2013-01-31
Darrera modificació: 2013-02-02
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Josep Pujol

Identificació

Autor:Aristòtil
Títol regularitzat:Éticas
Traductor:Anònim
Llengua:Aragonès
Data:estimada - ante 1467
Matèries:Filosofia moral - Ètica

Bibliografia

Edicions:Cuenca i Almenar (2009), Compendis manuscrits en català i ..., 295-561 (edició del text castellanoaragonès)
Cuenca Almenar (2017), Compendio de la "Ética ...
Bibliografia:Cuenca i Almenar (2009), Compendis manuscrits en català i ...

Observacions

El 1467, Nuño de Guzmán va castellanitzar la versió aragonesa del compendi (Lawrance (1982), "Nuño de Guzmán and Early ..."). Cuenca i Almenar (2009), Compendis manuscrits en català i ..., p. 35 considera que la comparació entre els testimonis hispànics no permet decidir si el text català procedeix de l'aragonès, o bé si l'aragonès tradueix el català.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).