MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4245 (25 / November / 2024)

Ricard l'Anglès (fl. s. XII-2). De medicinis repressivis

Publicació de la fitxa: 2013-06-24
Darrera modificació: 2019-03-31
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Ricard l'Anglès (fl. s. XII-2)
Títol regularitzat:De medicinis repressivis
Altres títols:De repressivis
Acutarum medicinarum et violenter laxativarum valde necessaria in singulis reprimendi doctrina
Llengua:Llatí
Data:estimada - c. 1178-1190
Notes sobre la datació:El Micrologus, del qual forma part, fou escrit a instància de Lancelinus de l'Isle-Adam, degà de l'església de Beauvais entre 1178 i 1190.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Antidotari
Matèries:Medicina - Farmacologia

Contingut

Íncipit

Íncipit text:«Laxativa solent...»

Altres persones relacionades

Comitent:Isle-Adam, Lancelinus de l' (fl. 1178 – 1190)

Sinopsi

Sinopsi:És la part del Micrologus que tracta dels medicaments purgants (vegeu fitxa biogràfica de l'autor).
Públic/intenció:Metges

Transmissió

Manuscrits:Girona - ACG - Còdexs - 80 - ff. 99ra-103va

Bibliografia

Bibliografia:Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., p. 696
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 197 (ms. de Girona)
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., p. 256 (ms. de Girona)

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).