MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4211 (22 / November / 2024)

Martina, Joan (fl. 1430 – 1441). Receptari de Joan Martina

Publicació de la fitxa: 2023-09-25
Darrera modificació: 2023-11-10
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluis Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Martina, Joan (fl. 1430 – 1441)
Títol regularitzat:Receptari de Joan Martina
Llengua:Català
Llatí
Data:expressa - 1439
Lloc:Sabadell
Notes sobre la datació:Començat el 9/06/1439, a Sabadell.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Recepta casolana
Recepta cosmètica
Recepta mèdica
Recepta veterinària
Receptari mèdic domèstic
Matèries:Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica
Medicina - Oftalmologia
Medicina - Pesta i altres malalties
Màgia - Màgia mèdica i protectora
Medicina - Farmacologia
Veterinària - Menescalia
Tècniques - Casolanes

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Invocació:«Ihesus Christus».
Rúbrica inicial:«Jo, Johan Martina, traladí asò ací d'un libra de madecina per tal que més de profit se'n saguesqua e que go de nostro Sçanyor n'aga algun mèrit. Fon scomensat huy, qu·era dimars, que taníem .IX. del mes de guny del l'any .M.CCCC.XXXIX., en Sçabadel».
Íncipit text:«Primo, si vols que tost encaygua la fembra, pren de la rayiul del trasperet...».

Èxplicit

Èxplicit del pròleg:«... A mal de popes de fembra [...] e met la anguilla picada sobre lo mal, e gorrà» (f. 90v). «... Resepta per puagra [...] faràs axí mastex e fer t'à axir cade vagada moltas aygües molts sutses. He axí continuant, goràs» (f. 83r).
Colofó:«Ascripcit hoc Johannis [sic] Martina» (f. 90v).

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
[Text inicial, ff. 86v-90v] — [Rúbrica 1:] «Ihesus Christus. Jo, Johan Martina, traladí asò ací d'un libra de madecina [...] .M.CCCC.XXXIX., en Sçabadel». — (1) «Primo, si vols que tost encaygua la fembra...»; (2) «A persona que age febre»; (3) <A mal d'arenes>; (4) «Breu a colomer a·turar coloms»; (5) <A persona que haja dolor en el front amb febre>; (6) «Si às bèstia que aya mal en l'uyll...». — [Rúbrica 2:] «Adsit principio sancte [sic] Maria. Amen. Liber medicinalis, ut sequirur». — (7) «A hom que·s trebayll e no és bé en son se[n]y»; (8) «A mal d'uylls»; (9) «A persona que à mal de rosa»; (10) «A tolra set e cremor»; (11) «A tolra les plapes de la cara e·ls peus»; (12) «Si vols seber la fenbre si és preyns de fiyll o de fiylla...»; (13) «A fembre qui aya los huylls vermeylls»; (14) «A persona que ha glànolas»; (15) «Si vols guerir bèstia de la blancura dels huyls...»; (16) «A cremadura e a scaldedura de foch»; (17) «Si vols estancar sçanch de nas...»; (18) «A hom que no pot pixar, que à peyra»; (19) <Per no perdre sang>; (20) «A fístola»; (21) «A dolor de scap»; (22) «A fembre que no aga leyt can és de part desliurada»; (23) «A persona que ha fich»; (24) «A hom que ha fístoles»; (25) «A dolor de dens»; (26) «A dolor de dens sens moviment»; (27) «A dolor de dens o scalsadura»; (28) <A aquells que giten sang per lo nas o per la boca>; (29) «A hom que aga mal mort en les cames»; (30) «A hom que ha foch salvayge»; (31) «A buba negra»; (32) «A torcedura de peu»; (33) «A fembra que no pot infentar»; (34) «A bubes des cames»; (35) «A hom que ha fret e·l ventre»; (36) «A hom que no pot pixar»; (37) «A colres»; (38) «A lembrichs»; (39) «A febra de scap»; (40) «A hom que no pot axir a canbra»; (41) «A persona que à enberguament e no pot axir a cambra»; (42) «Ítem, altra»; (43) «Si nagú hix a cambra e la natura hix defora...»; (44) «Si nagú pert sanch...»; (45) «Si no volets aver mosques en quasa...»; (46) «Si nagú à tots...»; (47) «Si dagú s'à contès lo peu...»; (48) «Si dagú perth sçanch...»; (49) «Si dagú à febre...»; (50) «Si dagú voll metra scabels en nagun loch...»; (51) «Si nagú ha brians en mans ni en re...»; (52) «A dolor de cap»; (53) «A dolor de scap ho a venc qui l'i à»; (54) «A miylor d'oyir»; (55) «A hom qui aya perdut lo oyr»; (56) «A hom sort»; (57) «A dolor d'uyls»; (58) «A desfeyta d'uyls»; (59) «A uylls que són scaregats de sçanch»; (60) «A escuradat d'uylls o a cells qui caen les làgrimes»; (61) «Ítem, si às los uylls mols»; (62) «A uylls cremats»; (63) «A uylls vermels o can li corren d'aygua»; (64) «A claradat d'uylls o ascaldadura»; (65) «A làgrimes astenquar»; (66) «Ítem, can la vista defal...»; (67) «Ítem, <altra>»; (68) «A colp d'uylls»; (69) «Sçi degú ha serp e·l cors...»; (70) «Si a degú pique scerp...»; (71) «Si dagú ha tabustol en la oreylla...»; (72) «Si dagú ha nafre...»; (73) «Si deguna nafra és ascura...»; (74) «Si degú no pot dormir...»; (75) <Una altra>; (76) «Si nagú ha los cholons inflants...»; (77) «Si dagú és fiblat de serpent o de rata o de sca rebiós o de lengardax...»; (78) «Si nagú ha ascaldedura...»; (79) «Si naguna fembra pert leyt...»; (80) «Si algú no pot exir a cambra...»; (81) «Si vols que la fembra infant tost...»; (82) «Per ço que la fembra infant tost»; (83) «A barugas»; (84) «A ronya o santí»; (85) «A nafra de cap»; (86) «A sanar nafra que cia closa»; (87) «A hom que no pot pixar»; (88) «A cha, com nafra hom»; (89) «A dolor de cor»; (90) «A hom que pixe sanch»; (91) «A hom que age serp al cos»; (91) «A cranch»; (92) «A hom que no pot dormir per malautia»; (93) «A fembra que no aga leyt»; (94) «A persona que age tota la boca e majorment la lenga royosa, sí que fa's crosta per gran que ix del cors»; (96) «A hom que gita lo mengar»; (97) «Per apoquir lo ventreyll»; (98) «Per a gratiya de cap»; (99) «Per gitar leyt del ventre de la dona»; (100) «Si hom és nefrat en cap ho en bras ho en cuxa o en cama e que no y aga os trenchat»; (101) «A podor de bocha o de dens»; (102) «A tolre set»; (103) «A mal de buba, hon molt hom mor»; (104) «Ci volls madurar tota naxença...»; (105) «A mal de popes de fembra». — [Colofó:] «Ascripcit hoc Johannis [sic] Martina». — [Add. 1, f. 25r] — (106) «Asò és bo a frebre ab fret». — [Add. 2, f. 27rv] — [Rúbrica 3:] «Ihesus. Maria. Ascripcit ista verba posita medicinaliter Johannes Martina». — (107) «A cranch»; (108) «A sanch astenquar»; (109) «Per febra tersana»; (110) «Si vols gital colres...»; (111) «A dolor d'espales»; (112) «A hom que ha begudas metzinas»; (113) «A mal de mara»; (114) «Si vols gitar vèrmens de nafra...»; (115) «Ad incortandum saracenum». — [Add. 3, f. 28r] — (116) «Orasió per chuchs». — [Add. 4, f. 83r] — (117) «A dona qui no puga ahver [sic] lo lit»; (118) «A mal de royons»; (119) «Resepta per puagra».

Altres persones relacionades

Autoritat citada:Hipòcrates (c. 460 aC – c. 375/351 aC)
Pere Hispà (1210 – 1277)

Sinopsi

Sinopsi:Receptari mèdic domèstic elaborat per un burgès de Sabadell recopilant materials a partir de diverses fonts i copiat per ell mateix en un volum factici d'obres religioses i morals, per al seu ús personal i el de la seva família.
Públic/intenció:Joan Martina, de Sabadell, i la seva famíla.
Públic/intenció:Burgesos
Usuari

Transmissió

Manuscrits:Carpentras - Inguimbertine - 126 - B - ff. 86v-90v, 25r, 27rv, 28r i 83r

Bibliografia

Edicions:Perarnau i Espelt (1992), "El receptari del sabadellenc Joan ...", pp. 299-320
Guardiola i Pereira - Cifuentes i Comamala - Sala i Pedrós (2023), El receptari de Joan Martina ... - Reimpr. de Perarnau 1992
Bibliografia:Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ...", pp. 103, 133, 136 i 141-145
Cifuentes i Comamala (2023), "El receptari de Joan Martina, de ..."

Observacions

El receptari comprèn 119 receptes (105 al cos inicial, i la resta en quatre addicions suplementàries). Tot el receptari, tant el cos inicial com les addicions, fou copiat en parts del volum que havien quedat en blanc. L'autor, Joan Martina, s'identifica a la rúbrica inicial, en un colofó situat al final del cos inicial, i en una rúbrica col·locada al principi de la segona addició (per a l'ordre d'aquestes addicions, seguim la hipòtesi de Perarnau 1992). Es tracta d'un burgès de Sabadell, potser jurista o amb coneixements de dret, d'una família de grans propietaris de la vila (vegeu biografia). El text conservat és autògraf, i còpia d'un text anterior (conté errors de còpia), que potser va passar a net.

Fonts. Es tracta d'un autor recopilador, tal com reconeix a la rúbrica inicial i en una altra de situada abans de la recepta núm. 7, en les quals afirma extreure les receptes d'un “llibre de medicina” que no esmenta. Pel perfil de les receptes i el que era habitual en aquest sector social, pot ser l'obra de Pere Hispà, Thesaurus pauperum, de la qual n'hi havia traduccions catalanes a l'abast des de finals del segle XIII (en algun cas, porta el títol de Llibre de medicina). S'hi detecten restes de la scripta librària primitiva (vigent entre c. 1270-1330), que podrien correspondre a aquesta font o bé reflectir un costum heretat per a l'escriptura d'un text formal.

Caràcter. Són receptes per a diversos problemes sanitaris i pràctics de persones (homes i dones) i animals d'una unitat familiar, que fan ús de productes senzills i a l'abast, sense citacions d'autoritats (només una de les més cèlebres de totes, Hipòcrates, a la núm. 28) ni anotació marginal, fora de signes d'atenció (13, 14, 17*, 19*, 22, 24, 36-37, 40, 43-44*, 54-55, 60, 63, 65, 67, 87, 106*, 107-108, 110, 115*-116*), i gairebé totes en català (només les núm. 4* i 115*, algunes de les rúbriques i el colofó són en llatí). Un bon nombre de receptes són eixarms o fórmules assimilables (que aquí marquem amb asterisc), que també contenen fragments en llatí (13 receptes: 1* facilitar embaràs; 2*, 106* febre; 4* expulsar coloms; 17*, 19*, 44* hemorràgies; 75* insomni; 81* fer venir part; 103* bubes; 114* cucs en ferides; 115* recuperar esclau; 116* cucs intestinals). Inclou receptes per a problemes pràctics casolans (3 receptes: 4* expulsar coloms; 45 expulsar mosques; 115* recuperar esclau). El llatí, el català escrit culte i el codi de les abreviatures s'hi empren amb dificultats.

Contingut: ginecologia, obstetrícia i reproducció (13 ulls vermells; 105 mamelles; 113 matriu; 1* facilitar embaràs; 12 sexe del fetus; 22, 79 fer venir llet; 94, 99 pèrdues de llet; 33, 81*, 82 fer venir part; 117 expulsar placenta); febre (2*, 5, 39, 49, 106*, 109); ulls i visió (8, 13, 57-68); dents i boca (25-27, 95, 101); oïda (54-56, 71); hemorràgies (17*, 19*, 28, 44*, 59, 90, 108); restrenyiment (40-43, 80); fer orinar (18, 35, 87); ronyons, còlics (3, 18, 118); cucs intestinals (38, 69, 91, 116*); dolors, mals (21, 39, 52-53 cap; 35 ventre; 89 cor; 10, 97 estómac; 111 espatlles; 118 ronyons; 7 malestar amb trasbals, insània); malalties (9 rosa; 30 foc salvatge; 119 poagre); dermatologia (16, 62, 64, 78 cremades, escaldadures; 23 fic; 29 mal mort; 51 brians; 83 berrugues; 84 ronya; 98 gratella al cap); abscessos, inflamacions (14 glànoles; 31, 34, 103* bubes; 76 testicles; 104 abscessos); ferides, llagues, úlceres, fístoles (11, 72-73, 85-86, 100, 114*; 20, 24 fístoles; 92, 107 cranc); cops, luxacions (32, 47); altres problemes en humans (10, 102 treure set; 46 tos; 74-75*, 93 insomni; 96 vòmit; 37, 110 bilis); mossegades d'animals verinosos i metzines (70, 77, 88, 112); cosmètica (50 fer sortir cabells o pèls); salut dels animals (6, 15 ulls); expulsar plagues molestes (4* coloms; 45 mosques); recuperar un esclau fugitiu (115*).

L'edició de Perarnau 1992 és formalment modèlica per a aquest tipus de font, però conté errors de transcripció i opcions editorials problemàtiques.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).