MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op42 (22 / November / 2024)

Cartalhac, Arnau de (fl. s. XIII - XIV); Al-Rāzī (c. 864 – c. 925); Anònim. Receptes de medicina (ACA Ripoll 71)

Publicació de la fitxa: 2012-03-20
Darrera modificació: 2017-05-10
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Cartalhac, Arnau de (fl. s. XIII - XIV)
Al-Rāzī (c. 864 – c. 925)
Anònim
Títol regularitzat:Receptes de medicina (ACA Ripoll 71)
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - s. XIV
Lloc:Monestir de Santa Maria de Ripoll?
Notes sobre la datació:Datació i localització del ms.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Medicina - Farmacologia
Medicina - Cirurgia i anatomia
Medicina - Pesta i altres malalties

Contingut

Consistència:completa

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) «Unguentus Arnaldi de Cartalaco contra saniem tibiarum»; (2) «Pillule Razis mirabiles»; (3) «Pillule sacrista valde bone»; (4) «Contra quartanam experimentum expertum et mirabilem»; (5) «Medicina laxativa bona et suavis»; (6) «Ad curandum barrugas de manu vel alia quacumque parte experimentum mirabilem» (7) <Per al mateix>; (8) «Ítem, si vis curare glanolas, inflaturas tibiarum, et saniem, et consimiles infirmitates tibiarum»; i (9) <Per al mateix>.

Transmissió

Manuscrits:Completa - Barcelona - ACA - Col·leccions, Còdexs: Ripoll - 71 - ff. 145v-146r

Bibliografia

Catàlegs i repertoris:Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 211
Bech (1993), "Ripoll i literatura sanitària ...", p. 41, 46 (ms. 72 per error) i 47

Observacions

Receptes copiades, aparentment, per dues mans diferents. La primera copià les tres primeres i les dues últimes (receptes 1-3 i 6-9), mentre que la segona copiaria les dues del mig situades a la meitat superior del f. 146, considerablement entrades en comparació amb les altres (de fet estan situades en la segona columna, deixant la primera en blanc) i amb una tinta més fosca (receptes 4-5). Fora de la primera recepta, que a banda de la rúbrica és en català, totes les altres són en llatí però amb nombrosos catalanismes («pestenagues», «cassola», etc.) La referència al sagristà (recepta 3) semblaria indicar que foren copiades per algun monjo de l'abadia de Ripoll.

Una versió catalana de la núm. 2 a Al-Rāzī, Recepta de les píndoles de Rasis.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).