MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4197 (23 / November / 2024)

Anònim. Receptes per convertir l'estany en argent i per congelar el mercuri (Lehigh 10)

Publicació de la fitxa: 2020-02-10
Darrera modificació: 2020-02-10
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluis Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Receptes per convertir l'estany en argent i per congelar el mercuri (Lehigh 10)
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - s. XV-2
Lloc:Nàpols
Notes sobre la datació:Datació i localització del testimoni conservat.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Recepta alquímica
Matèries:Alquímia

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit text:(1) «Per fer d'estany argent fi a tot examen. — Pren cendres clavellades, 5 lb., e de cals viva, 7 lb., e fe'n lixiu axí com si era de bugada...»

Èxplicit

Èxplicit del text:(2) «... axí com dit és, e congerlar-s'à com pedra; e mesclar-l'as ab la obra de la luna».

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) «Per fer d'estany argent fi a tot examen»; i (2) «Secret de congelar lo dur axí com pedra, ço és, lo mercuri».

Altres persones relacionades

Recopilador:Brussel·les, Arnau de (fl. 1472 – 1492)
Autoritat citada:Bernart d'Avinyó (fl. s. XIII-XIV)

Sinopsi

Sinopsi:Dues receptes d'alquímia transmutatòria, la primera per a convertir l'estany en argent. La segona, relacionada amb l'anterior, és per a congelar o coagular el mercuri.
Públic/intenció:Alquimistes

Transmissió

Manuscrits:Bethlehem - Lehigh - Special Collections - Lehigh Codex 10 - f. 144vb

Bibliografia

Edicions:Wilson (1936), "An alchemical manuscript by ...", p. 322 - Recepta núm. 3
Bibliografia:Wilson (1936), "An alchemical manuscript by ...", pp. 231 (núm. 2), 235 n. 8 (núm. 1), 322 (núm. 2)
Wilson (1939), "Catalogue of Latin and vernacular ...", p. 501
Calvet (1997), Le Rosier alchimique de ..., p. xl

Observacions

Aquestes dues receptes tenen vincles interns entre elles («axí com dit és», núm. 2, en referència a la primera), i a més han estat copiades en llatí al mateix manuscrit, al recull Anònim, Receptae alchemicae (Lehigh 10), receptes 5-6 (f. 76vb del ms.), també seguides, les quals coses provarien que tenen una mateixa font.

La recepta 1 és atribuïda a un Bernat d'Avinyó: «E vet açí la millor obra que pusques probar d'estany, e aquesta fahia Ber[n]art en Avynyó» (f. 144vb del ms.); en la versió llatina, aquest fragment diu: «et hoc est melius opus quod ex stagno fieri possit, quod consuevit facere Bernardus de Avinione» (f. 76vb).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).