MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4184 (12 / maig / 2024)

Colunya, Vicenç de (fl. 1435 – 1481). Receptari de Vicenç de Colunya

Publicació de la fitxa: 2014-06-08
Darrera modificació: 2023-07-25
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes; Antònia Carré
Estat:completa

Identificació

Autor:Colunya, Vicenç de (fl. 1435 – 1481)
Títol regularitzat:Receptari de Vicenç de Colunya
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - c. 1435
Lloc:Barcelona
Notes sobre la datació:Copiat contemporàniament i posteriorment al colofó que atribueix la miscel·lània de la qual aquesta obra forma part a Vicenç de Colunya i que data la tasca a Barcelona l'any 1435.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Receptari mèdic professional
Matèries:Medicina - Farmacologia
Medicina - Pesta i altres malalties
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica
Religió - Espiritualitat
Alquímia
Calendari

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit text:«Conjuro te, Solsequium seu Solcequia, et adoro te, per dominum nostrum Jhesuchristum...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... e sia bé torrat e rossat de bo vin fort e posat sobre la bocha del ventrel».

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) [Conjur per tenir èxit en la cura de les nafres]; (2) «Açò són los dias dels mesos de l'ayn que se deuen gua[r]dar de totes coses»; (3) «Pólvora molt bona per aquells ho aquelles que han mal d'estómach»; (4) «Fomaynges per aquells ho aquelles que han la bocha torta que vingua per paralís»; (5) [Pólvora] «bona contra fístola: Verdaguer»; (6) «Aygua contra malla boa»; (7) «Contra fichs de membre»; (8) «Recepta per al cap a confortar e la vista conservar... Aquest lectuari és molt bo e conforta molt lo ventrell, porgue les males humors, munde les ronyons, gita tota ventositat del ventrell e tol dolor del cap e conforta aquel: lo dit lectuari féu fer Papa Ignocent per lo abbat de Sanct Pau de Pisa, lo qual per vellesa avia gran dolor de cap e pus defallament de la vista que no·s podia bé veura ell...»; (9) «A mal de fich»; (10) «Per a bebaguament d'uyls»; (11) «A dona qui no pot infantar»; (12) «Aygua preciosa per tot mal d'uyls, sau per anu? o trencadura»; (13) «Per dolor d'uils»; (14) «Per a dolor d'uyls»; (15) «Per a ferida d'uls»; (16) «Aquests dies que·s seguesen són dits abciachs, los quals són partits per tots los mesos de l'ayn, per què nul hom no·s deu sagnar ne provar encara neguna cosa»; (17) «Per nolimentengere»; (18) [Recepta per] «a tota persona que hage sanch fusa ho hage pressa fredor... e encara val e guorís les dones de mal de mara... la qual cosa és provada per molts mestrers en medecina»; (19) «Píndoles per dolor de cap»; (20) «Contra epidímie»; (21) «Ítem, per fer restaurandi»; (22) «Aliud»; (23) «Aliud»; (24) «Aliud»; (25) «Aliud»; (26) «Per conjurar una serp»; (27) «Contra gota»; (28) «Per ronya»; (29) «Per tinya»; (30) «Per mal de pedra»; (31) «Mèster Bernart»; (32) «Mèster Fransechs»; (33) «Moro»; (34) «Pólvora lexativa per purgar fleuma»; (35) «Pólvora restrentiva molt fina»; (36) «Pólvora per cuchs»; (37) «Pólvora per cicatritzar»; (38) [Beuratge per] «a totes humors, en laba»; (39) «Ungent per gratella»; (40) «Per ennegrir lo capels»; (41) [Recepta per] «a tota persona que hage sanch fusa ho que hage presa fredor... e·ncara val a les donas que han mal de mare... la qual medicina és provade per molts mestres en medicina»; (42) «Contra nolimentenguere»; (43) «Ungentum espatum és drap encerat per úlceres»; (44) «Aquesta pólvora és lexativa e purga la matèria reumàtica de lles juntures: ha ordonat mestre Bernart de Granollach[s]»; (45) «Galièn en lo Pacionari posa aquesta opiata, la qual nomena amor del cors humanal»; (46) «Aquesta és la guarda que an tenir tots aquells ho aquelles qui vénen a madona de Santa Maria Magdalena de Corbera»; (47) «Contra fístola, segons lo Gordon»; (48) «Aquest beuratge cura tota fístola en lo comensament»; (49) «Contra papares»; (50) «Contra ronya»; (51) «Contra mala boa»; (52) «Electuarium Papa Johannes»; (53) «Oxi laxativi»; (54) «Electuarium de male color»; (55) «Diacatholicon»; (56) «Contra nolimetengere»; (57) «Electuarium contra ictericium»; (58) «Pillule cochie Hebemesue»; (59) «Mèster Anthoni»; (60) «Per fer caura los fichs»; (61) «Recepta ad faciendum polverem contra ficcos vel verrugas sic fit»; (62) «Mèster Johan»; (63) «Recepta pro faciendo purificationem secundum Alemfrancum sic fit»; (64) «Electuarium contra fluxum sanguis»; (65) «Electuarium de succo rosarum»; (66) «Electuarium ad restaurandi»; (67) «Sirupus dinarii vel de bizench»; (68) «Sirupus de endivie»; (69) «Ungent per fístoles del mèster de Caldes»; (70) «Ítem, un bon resolatiu per aquellas que han les mamelles dures per noement de let... Açò és provat per mi»; (71) «Ítem, un bon ayga per escaldadura de la bocha d'En Sagur»; (72) «Conserva de àcorus: és bona per conservar la mamòria e fa pasar la dolor de les junctures [a] qui la usa»; (73) «Per stancar la flux de la sanch quant ne ix masa de son temps de la dona»; (74) «A la memòria... E ha .XIII. proprietats...»; (75) «Aquesta és la forma e la manera de fer l'aygua de lla vida, la qual fa e obre coses que són més divinals que són humanals, la qual han ordenades los grans philòsofs ab molt gran enguín e studi, e fa-se en aquesta manera»; (76) «Pólvora molt bona en aquells que han trencat lo cyffach, per consoldar-los»; (77) «Aquest empastre deu hom posar sobre la tre[n]cadura ab un braguer»; (78) «Ha hom ho dona que ha losa a la bocha del ventrel: ha de prendra miga tassa cascun matí en dejuyn»; (79) «Per aquells ho aquelles que són ydròpichs»; (80) «Contra vòmit»; i (81) «Ítem, per açò matex».

Altres persones relacionades

Autoritat citada:Verdaguer, Bernat (fl. 1361 – 1402/1406)
Mateu, Jaume (fl. 1389 – 1401)
Safont, Bernat (fl. 1390)
Francesc [mestre] (fl. c. 1435)
Granollacs, Bernat de (ante 1421 – 1487/1488)
Antoni [mestre] (fl. c. 1435)
Joan [mestre] (fl. c. 1435)
Mestre de Caldes (fl. c. 1435)
Archimatheus (fl. s. XII)
Innocenci III (c. 1161 – 1216)
Gariopontus (fl. s. XI m.)
Pere Hispà (1210 – 1277)
Mesué (pseudo) (c. s. XIII)
Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330)
Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306)
Galè, Claudi (129 – c. 217)
Colunya, Vicenç de (fl. 1435 – 1481)
Beneficiari:Segur (fl. c. 1435)

Sinopsi

Sinopsi:Receptari mèdic professional confeccionat pel barber-cirurgià Vicenç de Colunya i els membres del seu obrador, a partir de diverses fonts i de la pròpia experiència, i copiat per ells mateixos en una miscel·lània medicopràctica per al seu ús.
Públic/intenció:El barber-cirurgià Vicenç de Colunya i el seu obrador.
Públic/intenció:Metges pràctics

Transmissió

Manuscrits:Sevilla - Colombina - Manuscritos - 7-4-27 - ff. 1ra-7vb

Bibliografia

Bibliografia:Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 211 ("ff. 2-7")
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 67
Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ..."

Per a la recepta 46, a partir d'un altre document:
Gudiol (1882), "[La penitència d'una vídua de ..."
Àvols fembres

Observacions

Aquesta col·lecció de receptes es va anar copiant en els folis en blanc del principi del manuscrit que la conserva (una miscel·lània medicopràctica per a ús del barber-cirurgià Vicenç de Colunya i el seu obrador), inicialment reservats per a una taula de continguts. La majoria de les prescripcions foren copiades per Vicenç de Colunya personalment. Només 12 de les receptes es deuen a altres dues mans, potser els seus fills, que també van ser barbers-cirurgians, o els seus aprenents (núm. 8-16, als ff. 2ra-3ra; i 17-19, al f. 3rab). Després d'aquestes intervencions, Vicenç de Colunya continuà copiant-ne més, dues de les quals en repetien d'anotades per la darrera mà (la núm. 41 és idèntica a la núm. 18, i la núm. 42 a la núm. 17). Hi ha crides i addicions als marges, que en testimonien l'ús. El recull de Anònim, Receptes de medicina (Colombina 7-4-27/9) té un caràcter similar.

La majoria de les receptes tenen tant la rúbrica com el text en català. Algunes, però, tenen el text totalment en llatí, tot i tenir sovint la rúbrica en català (són 29 receptes: les núm. 1, 21-26, 31-33, 35-36, 44, 50, 52-58, 61, 63-68 i 77). Tot el material té finalitats terapèutiques, però en algun cas és de característiques especials: tres d'elles són o inclouen eixarms (1, 26 i 49); hi ha una llista de dies nefastos (2) i una altra de dies abciacs per a la sagnia (16); una recepta de cosmètica (40); una dieta per al dejuni que han d'observar els pelegrins al santuari de Santa Magdalena de Corbera de Llobregat (46); i una elaborada fórmula per a un destil·lat alquímic (aqua vitae) d'ús mèdic (75).

Les receptes es van anar apuntant a mesura que es coneixien, individualment o per blocs. Eren obtingudes de metges (mestre Bernat [Safont], 31; mestre Francesc, 32; un metge musulmà, 33; mestre Bernat de Granollacs, 44; mestre Antoni, 59; mestre Joan, 62; el mestre de Caldes, 69) i apotecaris (Verdaguer, 5-6, i Mateu, 7, no anomenats 'mestre') contemporanis, de fonts mèdiques (el papa Innocenci per a l'abat de San Paolo a Ripa d'Arno, a Pisa, 8; Galè, Passionari [=Gariopontus, Passionarius Galeni], 45; Bernat de Gordon, 47; el papa Joan [=Pere Hispà], 52; Mesué, 58; Lanfranc de Milà, 63; Galè, 74) o de la pròpia experimentació («provat per mi», 70). Les receptes del primer i segon tipus de font solen ser en llatí. Només en un cas s'esmenta un pacient pel seu nom (En Segur, 71).

La núm. 8 es troba també al recull Anònim, Dieta i receptes de medicina (BNE 3066 I) (s. XIV).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).