Colunya, Vicenç de (fl. 1435 – 1481). Receptari de Vicenç de Colunya
| Publicació de la fitxa: 2014-06-08
Darrera modificació: 2023-07-25 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes; Antònia Carré |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Colunya, Vicenç de (fl. 1435 – 1481) |
| Títol regularitzat: | Receptari de Vicenç de Colunya |
| Llengua: | Català
Llatí |
| Data: | estimada - c. 1435 |
| Lloc: | Barcelona |
| Notes sobre la datació: | Copiat contemporàniament i posteriorment al colofó que atribueix la miscel·lània de la qual aquesta obra forma part a Vicenç de Colunya i que data la tasca a Barcelona l'any 1435. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Receptari mèdic professional |
| Matèries: | Medicina - Farmacologia
Medicina - Pesta i altres malalties
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica
Religió - Espiritualitat
Alquímia
Calendari |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Íncipit |
| Íncipit text: | «Conjuro te, Solsequium seu Solcequia, et adoro te, per dominum nostrum Jhesuchristum...» |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... e sia bé torrat e rossat de bo vin fort e posat sobre la bocha del ventrel». |
| Continguts |
| Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs): | (1) [Conjur per tenir èxit en la cura de les nafres]; (2) «Açò són los dias dels mesos de l'ayn que se deuen gua[r]dar de totes coses»; (3) «Pólvora molt bona per aquells ho aquelles que han mal d'estómach»; (4) «Fomaynges per aquells ho aquelles que han la bocha torta que vingua per paralís»; (5) [Pólvora] «bona contra fístola: Verdaguer»; (6) «Aygua contra malla boa»; (7) «Contra fichs de membre»; (8) «Recepta per al cap a confortar e la vista conservar... Aquest lectuari és molt bo e conforta molt lo ventrell, porgue les males humors, munde les ronyons, gita tota ventositat del ventrell e tol dolor del cap e conforta aquel: lo dit lectuari féu fer Papa Ignocent per lo abbat de Sanct Pau de Pisa, lo qual per vellesa avia gran dolor de cap e pus defallament de la vista que no·s podia bé veura ell...»; (9) «A mal de fich»; (10) «Per a bebaguament d'uyls»; (11) «A dona qui no pot infantar»; (12) «Aygua preciosa per tot mal d'uyls, sau per anu? o trencadura»; (13) «Per dolor d'uils»; (14) «Per a dolor d'uyls»; (15) «Per a ferida d'uls»; (16) «Aquests dies que·s seguesen són dits abciachs, los quals són partits per tots los mesos de l'ayn, per què nul hom no·s deu sagnar ne provar encara neguna cosa»; (17) «Per nolimentengere»; (18) [Recepta per] «a tota persona que hage sanch fusa ho hage pressa fredor... e encara val e guorís les dones de mal de mara... la qual cosa és provada per molts mestrers en medecina»; (19) «Píndoles per dolor de cap»; (20) «Contra epidímie»; (21) «Ítem, per fer restaurandi»; (22) «Aliud»; (23) «Aliud»; (24) «Aliud»; (25) «Aliud»; (26) «Per conjurar una serp»; (27) «Contra gota»; (28) «Per ronya»; (29) «Per tinya»; (30) «Per mal de pedra»; (31) «Mèster Bernart»; (32) «Mèster Fransechs»; (33) «Moro»; (34) «Pólvora lexativa per purgar fleuma»; (35) «Pólvora restrentiva molt fina»; (36) «Pólvora per cuchs»; (37) «Pólvora per cicatritzar»; (38) [Beuratge per] «a totes humors, en laba»; (39) «Ungent per gratella»; (40) «Per ennegrir lo capels»; (41) [Recepta per] «a tota persona que hage sanch fusa ho que hage presa fredor... e·ncara val a les donas que han mal de mare... la qual medicina és provade per molts mestres en medicina»; (42) «Contra nolimentenguere»; (43) «Ungentum espatum és drap encerat per úlceres»; (44) «Aquesta pólvora és lexativa e purga la matèria reumàtica de lles juntures: ha ordonat mestre Bernart de Granollach[s]»; (45) «Galièn en lo Pacionari posa aquesta opiata, la qual nomena amor del cors humanal»; (46) «Aquesta és la guarda que an tenir tots aquells ho aquelles qui vénen a madona de Santa Maria Magdalena de Corbera»; (47) «Contra fístola, segons lo Gordon»; (48) «Aquest beuratge cura tota fístola en lo comensament»; (49) «Contra papares»; (50) «Contra ronya»; (51) «Contra mala boa»; (52) «Electuarium Papa Johannes»; (53) «Oxi laxativi»; (54) «Electuarium de male color»; (55) «Diacatholicon»; (56) «Contra nolimetengere»; (57) «Electuarium contra ictericium»; (58) «Pillule cochie Hebemesue»; (59) «Mèster Anthoni»; (60) «Per fer caura los fichs»; (61) «Recepta ad faciendum polverem contra ficcos vel verrugas sic fit»; (62) «Mèster Johan»; (63) «Recepta pro faciendo purificationem secundum Alemfrancum sic fit»; (64) «Electuarium contra fluxum sanguis»; (65) «Electuarium de succo rosarum»; (66) «Electuarium ad restaurandi»; (67) «Sirupus dinarii vel de bizench»; (68) «Sirupus de endivie»; (69) «Ungent per fístoles del mèster de Caldes»; (70) «Ítem, un bon resolatiu per aquellas que han les mamelles dures per noement de let... Açò és provat per mi»; (71) «Ítem, un bon ayga per escaldadura de la bocha d'En Sagur»; (72) «Conserva de àcorus: és bona per conservar la mamòria e fa pasar la dolor de les junctures [a] qui la usa»; (73) «Per stancar la flux de la sanch quant ne ix masa de son temps de la dona»; (74) «A la memòria... E ha .XIII. proprietats...»; (75) «Aquesta és la forma e la manera de fer l'aygua de lla vida, la qual fa e obre coses que són més divinals que són humanals, la qual han ordenades los grans philòsofs ab molt gran enguín e studi, e fa-se en aquesta manera»; (76) «Pólvora molt bona en aquells que han trencat lo cyffach, per consoldar-los»; (77) «Aquest empastre deu hom posar sobre la tre[n]cadura ab un braguer»; (78) «Ha hom ho dona que ha losa a la bocha del ventrel: ha de prendra miga tassa cascun matí en dejuyn»; (79) «Per aquells ho aquelles que són ydròpichs»; (80) «Contra vòmit»; i (81) «Ítem, per açò matex». |
| Altres persones relacionades |
| Autoritat citada: | Verdaguer, Bernat (fl. 1361 – 1402/1406)
Mateu, Jaume (fl. 1389 – 1401)
Safont, Bernat (fl. 1390)
Francesc [mestre] (fl. c. 1435)
Granollacs, Bernat de (ante 1421 – 1487/1488)
Antoni [mestre] (fl. c. 1435)
Joan [mestre] (fl. c. 1435)
Mestre de Caldes (fl. c. 1435)
Archimatheus (fl. s. XII)
Innocenci III (c. 1161 – 1216)
Gariopontus (fl. s. XI m.)
Pere Hispà (1210 – 1277)
Mesué (pseudo) (c. s. XIII)
Gordon, Bernat de (c. 1258 – ante 1330)
Lanfranc de Milà (c. 1245 – c. 1306)
Galè, Claudi (129 – c. 217)
Colunya, Vicenç de (fl. 1435 – 1481) |
| Beneficiari: | Segur (fl. c. 1435) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Receptari mèdic professional confeccionat pel barber-cirurgià Vicenç de Colunya i els membres del seu obrador, a partir de diverses fonts i de la pròpia experiència, i copiat per ells mateixos en una miscel·lània medicopràctica per al seu ús. |
| Públic/intenció: | El barber-cirurgià Vicenç de Colunya i el seu obrador. |
| Públic/intenció: | Metges pràctics |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Sevilla - Colombina - Manuscritos - 7-4-27 - ff. 1ra-7vb |
| Bibliografia |
| Bibliografia: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 211 ("ff. 2-7")
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 67
Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ..."
Per a la recepta 46, a partir d'un altre document:
Gudiol (1882), "[La penitència d'una vídua de ..."
Àvols fembres  |
| Observacions |
| Aquesta col·lecció de receptes es va anar copiant en els folis en blanc del principi del manuscrit que la conserva (una miscel·lània medicopràctica per a ús del barber-cirurgià Vicenç de Colunya i el seu obrador), inicialment reservats per a una taula de continguts. La majoria de les prescripcions foren copiades per Vicenç de Colunya personalment. Només 12 de les receptes es deuen a altres dues mans, potser els seus fills, que també van ser barbers-cirurgians, o els seus aprenents (núm. 8-16, als ff. 2ra-3ra; i 17-19, al f. 3rab). Després d'aquestes intervencions, Vicenç de Colunya continuà copiant-ne més, dues de les quals en repetien d'anotades per la darrera mà (la núm. 41 és idèntica a la núm. 18, i la núm. 42 a la núm. 17). Hi ha crides i addicions als marges, que en testimonien l'ús. El recull de Anònim, Receptes de medicina (Colombina 7-4-27/9) té un caràcter similar.
La majoria de les receptes tenen tant la rúbrica com el text en català. Algunes, però, tenen el text totalment en llatí, tot i tenir sovint la rúbrica en català (són 29 receptes: les núm. 1, 21-26, 31-33, 35-36, 44, 50, 52-58, 61, 63-68 i 77). Tot el material té finalitats terapèutiques, però en algun cas és de característiques especials: tres d'elles són o inclouen eixarms (1, 26 i 49); hi ha una llista de dies nefastos (2) i una altra de dies abciacs per a la sagnia (16); una recepta de cosmètica (40); una dieta per al dejuni que han d'observar els pelegrins al santuari de Santa Magdalena de Corbera de Llobregat (46); i una elaborada fórmula per a un destil·lat alquímic (aqua vitae) d'ús mèdic (75).
Les receptes es van anar apuntant a mesura que es coneixien, individualment o per blocs. Eren obtingudes de metges (mestre Bernat [Safont], 31; mestre Francesc, 32; un metge musulmà, 33; mestre Bernat de Granollacs, 44; mestre Antoni, 59; mestre Joan, 62; el mestre de Caldes, 69) i apotecaris (Verdaguer, 5-6, i Mateu, 7, no anomenats 'mestre') contemporanis, de fonts mèdiques (el papa Innocenci per a l'abat de San Paolo a Ripa d'Arno, a Pisa, 8; Galè, Passionari [=Gariopontus, Passionarius Galeni], 45; Bernat de Gordon, 47; el papa Joan [=Pere Hispà], 52; Mesué, 58; Lanfranc de Milà, 63; Galè, 74) o de la pròpia experimentació («provat per mi», 70). Les receptes del primer i segon tipus de font solen ser en llatí. Només en un cas s'esmenta un pacient pel seu nom (En Segur, 71).
La núm. 8 es troba també al recull Anònim, Dieta i receptes de medicina (BNE 3066 I) (s. XIV). |
|
