MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4170 (22 / November / 2024)

Mallnovell, Benvinguda de (fl. 1310). Eixarms per a diverses malalties (ADB VP 1bis)

Publicació de la fitxa: 2015-03-07
Darrera modificació: 2018-08-19
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluis Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Mallnovell, Benvinguda de (fl. 1310)
Títol regularitzat:Eixarms per a diverses malalties (ADB VP 1bis)
Llengua:Català
Data:expressa - 1310
Lloc:Mosqueroles (Vallès Oriental)
Notes sobre la datació:Datació de la confessió d'una guaridora que actuava en aquell lloc, consignada al segon registre de visites pastorals del bisbe de Barcelona Ponç de Gualba (Mosqueroles, 8-VIII-1310).
Estat de l'obra:conservada
Forma:vers
Gènere:Eixarm
Matèries:Màgia - Màgia mèdica i protectora

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit text:(1) «Escle e malura...»
(2) «En Pera Marbre sehia...»
(3) «Nou puygs pugé...»
(4) «Sa mare de sent Archàngel...»

Èxplicit

Èxplicit del text:(1) «.... tot ne vaya a pastura».
(2) «... que dona de tot lo món vos faria».
(3) «... e nou fochs n'apagé».
(4) «... de mal de bocha no morrà».

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) <Per a panteix de cor>; (2) <Per a mal de cap>; (3) <Per a foc salvatge i buanyes>; (4) <Per al malalt gotornós>.
Text complet
(receptes o fragments):
(1) «... Benvenguda de Maynovel, de parrochia Sancti Martini de Mosquerolis, sub virtute prestiti juramenti, fuit confessa quod utebatur ista conjuratione: cum Pater Noster et Ave Maria, faciebat tenere pedem illi qui habebat pantex de cor in terra et ponebat pedem in scortice ficulne; et postea, cindendo scortice circa pedem, dicebat hec verba: Escle [i.e. ascla] e malura | tot ne vaya a pastura. Et postea dabat pacienti illam solam de ficulnea cissam ad formam pedis, et mandabat pacienti quod poneret ad fumum vel ad solem, ubi citius esset sicca, et curabatur pacientes; et sic medicavit bene circa .XX. pacientes».
(2) «Item, ad dolorem capitis dicebat: En Pera Marbre sehia, | mon cap m'i dolia; | za mà m'i tenia. | — 'Fiyló meu, dix Madona sancta: | vós qui avíets mon cap n'i dolia | jo·ls vos estreyeria | mas estrena·n volrria'. | — 'Madona mare, jo la us daria, | que dona de tot lo món vos faria'».
(3) «Item, a foch salvatge e a buayes hec verba: Nou puygs pugé | e .IX. puyg devalé; | nou fons hi trobé | e nou fochs n'apagé, et curabatur pacientes. Et sic curabit Sibiliam de Orta et plures pacientes, qui alia non poterant, ut dicebant, remedium invenire».
(4) «Item, ad guturnós, hec verba: Sa mare de sent Archàngel | sancta Paula avia nom | e som pare En Fogerayn. | Qui aquests tres mots dirà | de mal de bocha no morrà. Et sic curabit filium minorem Bernardi de Capraria et quosdam alios».

Altres persones relacionades

Recopilador:Gualba, Ponç de (s. XIII – 1334)
Al·ludit:Horta, Sibil·la d' (fl. s. XIV-1)
Cabrera, Bernat (I) de (m. 1332)
Cabrera, Bernat (II) de (1298 – 1364)

Sinopsi

Sinopsi:Quatre eixarms en vers, dels quals es dóna el text literal (f. 151v), emprats per Benvinguda de Mallnovell, guaridora de Mosqueroles (Vallès Oriental), denunciada per diversos veïns per practicar aquestes conjuracions. Es descriuen i reprodueixen en el registre de la confessió i de la corresponent penitència, inclosa en la documentació de la visita pastoral del bisbe Ponç de Gualba a Mosqueroles (8-VIII-1310).
Públic/intenció:Els pacients de la guaridora.
Públic/intenció:Pacient
Usuari

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - ADB - Fons episcopal: Visites pastorals - reg. 1bis - f. 151rv

Bibliografia

Edicions:Perarnau i Espelt (1982), "Activitats i fórmules ...", doc. 5, pp. 70-71 - Dóna la signatura "1A". N'hem revisat la transcripció
Bibliografia:Perarnau i Espelt (1982), "Activitats i fórmules ...", pp. 55-57

Observacions

Tots els eixarms són per a guarir malalties en éssers humans: per al panteix de cor (1), per al mal de cap (2), per al foc salvatge i les buanyes (3) i per als gotornons (4).

La dona afirmà haver guarit Sibil·la d'Horta amb el núm. 3 i el fill menor de Bernat de Cabrera amb el núm. 4. Perarnau 1982: 56-57 dubtà d'identificar aquest darrer amb el vescomte Bernat (I) a causa de la manca del tractament de respecte al document, però aquesta ha de ser la identificació correcta. Mosqueroles formava part de la baronia de Montclús, posseïda per Ramon de Cabrera, senyor d'Anglès, des de 1277, i a la seva mort, el 1298, fou heretada pel seu fill Bernat (I). Aquest heretà el vescomtat de Cabrera el 1328 (i per això no hi ha aquell tractament en un document redactat el 1310). El fill de Bernat (I) fou Bernat (II) de Cabrera, conseller de Pere III el Cerimoniós. L'expressió «filium minorem Bernardi de Capraria» segurament s'ha d'entendre com a fill de curta edat (Bernat II tenia 12 anys el 1310). Sibil·la d'Horta és, probablement, la muller de Francesc (I) de Sentmenat, castlà de Sentmenat (mort c. 1359).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).