MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4091 (20 / maig / 2024)

Anònim. Recepta per als espasmes de l'estómac (AHPB 98/3)

Publicació de la fitxa: 2014-05-25
Darrera modificació: 2014-06-07
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluis Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Recepta per als espasmes de l'estómac (AHPB 98/3)
Llengua:Català
Data:expressa - 1420
Lloc:Barcelona
Notes sobre la datació:Datació i localització del ms.
Estat de l'obra:conservada
Gènere:Recepta mèdica
Matèries:Medicina - Farmacologia

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit text:«Gra de ponsem...».

Èxplicit

Èxplicit del text:«... val a spasma de ventrey».

Continguts

Text complet
(receptes o fragments):
«Gra de ponsem pozat amb aygua de gavarrera ab la pólvera begut val a spasma de ventrey».

Altres persones relacionades

Recopilador:Vives, Tomàs (fl. 1403 – 1460)

Sinopsi

Sinopsi:Recepta de medicina per als espasmes de l'estómac.
Públic/intenció:Pacient

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - AHPB - Protocols notarials - 98/3 - f. 5r

Bibliografia

Edicions:Jordi i González (1981), "Fórmulas medicinales populares y ...", p. 471, § 7
Pagarolas i Sabaté (1988), "Recull d'anotacions esparses dels ...", p. 83, § 85

Observacions

N'hem revisat la transcripció.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).