MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4086 (23 / November / 2024)

Lucas, frater (fl. ante 1374). Comentari de Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim

Publicació de la fitxa: 2012-03-13
Darrera modificació: 2016-02-28
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Josep Pujol

Identificació

Autor:Lucas, frater (fl. ante 1374)
Títol regularitzat:Comentari de Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim
Identificació de l'obra:Codi de Translat: TCM 82.1
Llengua:Llatí
Gènere:Comentari

Observacions

L'atribució del comentari a un "frater Lucas, de ordine predicatorum" prové de les citacions que en fa Luca da Penne en el seu comentari a Valeri Màxim, compost entre 1370 i 1378 (Di Stefano (1973), "La Diffusion de Valère-Maxime au ..."), i d'un dels manuscrits conservats ("Ista est fratris Luce glosa", veg. Di Stefano (1980), "La Diffusion de Valère Maxime au ..."). El comentari va ser compost a Avinyó poc després del de Dionigi da Borgo San Sepolcro (amb el qual es relaciona polèmicament). Kaeppeli (1948), "Luca Mannelli (†1362) e la sua ...", Di Stefano (1973), "La Diffusion de Valère-Maxime au ...", p. 224, i Schullian (dins Kristeller - Brown (1960-2011), Catalogus Translationum et ..., vol. 5, p. 331) han suggerit la identificació de l'autor amb Luca Mannelli (1291/1296 – 1358/1362). Si la identificació fos certa, el comentari es podria datar abans de 1344, data de l'accés de Mannelli a la dignitat episcopal (Di Stefano (1980), "La Diffusion de Valère Maxime au ...").

De les citacions de Luca da Penne i dels testimonis pervinguts, es desprèn que el comentari de frater Lucas comprèn només els llibres I-IV i el començament del V de l'obra de Valeri Màxim. Els manuscrits de Valeri Màxim amb el comentari de Lucas copien, a partir del llibre V, el de Dionigi da Borgo San Sepolcro.

Entre els manuscrits conservats de Valeri Màxim amb el comentari de frater Lucas, Di Stefano (1980), "La Diffusion de Valère Maxime au ..." i Dorothy M. Schullian, dins Kristeller - Brown (1960-2011), Catalogus Translationum et ..., vol. 5, pp. 333-334, n'identifiquen dos a la Biblioteca Nacional de Madrid: Madrid, Biblioteca Nacional de España, mss. 7540 i 8818. El primer (7540) és la font de la traducció de Canals (vegeu Valeri Màxim, Llibre de Valeri Màxim, Traductor: Antoni Canals), que va servir-se de les glosses d'aquest manuscrit.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).