MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4056 (07 / juliol / 2024)

Agustí d'Hipona [sant]. De ciuitate Dei

Aquesta obra té:

Traducció: Agustí d'Hipona [sant]. La Cité de Dieu [Francès]. Traductor: Presles, Raoul de

Traducció: Agustí d'Hipona [sant]. La ciutat de Déu [Català]. Traductor: Anònim

Traducció: Agustí d'Hipona [sant]. De la ciudad de Dios [Castellà]. Traductor: García del Castillo, Gómez (fl. 1434)

Publicació de la fitxa: 2012-02-27
Darrera modificació: 2014-10-30
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Josep Pujol

Identificació

Autor:Agustí d'Hipona [sant]
Títol regularitzat:De ciuitate Dei
Identificació de l'obra:Codi de Translat: 1.1
Llengua:Llatí
Matèries:Religió - Teologia cristiana

Transmissió

Atestacions documentals:València - ARV - Registres notarials – vol. 2959, s. f. – 2 juny 1351

Observacions

Llibres II-X traduïts a Agustí d'Hipona [sant], La ciutat de Déu, Traductor: Anònim.
Un inventari de 1423 n'enregistra un florilegi: "Les Flors de sent Agostí sobre la Ciutat de Déu" (Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., p. 48, doc. 54.2); molt probablement era en llatí (potser el de Francesc de Meirona (a. 1288 – 1328)).

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).