MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4052 (23 / November / 2024)

Anònim. Recepta per fer albergínies en sols per guardar fins a Quaresma

Publicació de la fitxa: 2012-03-21
Darrera modificació: 2018-05-21
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluis Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Recepta per fer albergínies en sols per guardar fins a Quaresma
Altres títols:«Menera con sa fan les elbergènies en sols per stogar fins a la Corema»
Llengua:Català
Data:estimada - 20 setembre 1440
Lloc:Barcelona?
Notes sobre la datació:Datació i localització del ms., un llibre d'administració dels béns i la casa de Sança Ximenis de Cabrera dels anys 1440-1446, parcialment autògraf. Els assentaments immediatament anteriors i posteriors, copiats, com la recepta, per la mateixa Sança Ximenis, duen data de 20 de setembre de 1440.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Recepta de cuina
Matèries:Cuina, confiteria i alimentació

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Invocació:«Ihesus»
Rúbrica inicial:«Seguex-çe la menera con sa fan les elbergènies en sols per stogar fins a la Corema»
Íncipit text:«Primerament, pendre les dites albergènies, qui sian poquetes...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... però no tapeu la ola fins que tot sia ben fret»

Continguts

Text complet
(receptes o fragments):
«Ihesus. — Seguex-çe la menera con sa fan les elbergènies en sols per stogar fins a la Corema. — Primerament, pendre les dites albergènies, qui sian poquetes, e fendre-les pel mig, però que stingan que no·s departesquen, e faneu la coste e traure'n lo fustet que tenen dins, però no fa lavar las barbes, que bones hi són. E bolir les dites albergènies en aygue ab sal, però fins que l'aygua bulla no·y matau las albergínies. E com conexerets que comensan a blanir, traure-les de la dita aygua e stendre-les sobre una post, e posau-la a l'ayra. E com conaxerets que sian axutes, a cap d'un dia o d'un e mig, agau clavels de girofle e a cada part de la albergènia meteu-n'i un o dos, segons que bons vos sabran. Aprés, agau salses, axí com és pebre, canela e gingibre polvoritsat, però ageu més pebre que naguna de les altres salçes, e salpiscau-les-ne totes de dins d'una·n una. E fet tot açò, agau vinagre blanch, e si masa és fort, meteu-hi aygua, e meteu-hi cantitat de mel fins que torn agre-dols; e bolits-ho tot dos o .IIIª. buls abans que·n matau les albergènies, e puxs, mateu-hi les albergènies e feu-li donar un bul o dos fins que sian moletes e cuytes reonablement. E puxs trets la perola del foch e a cap d'un poch trets-na les albergènies e mateu-les en una ola, e fets que sian bé cubertes del vinagra ab què an bulit, e tanttost na podeu mengar, però no tapeu la ola fins que tot sia ben fret».

Altres persones relacionades

Recopilador:Cabrera, Sança Ximenis de (1393 – 1474)

Sinopsi

Sinopsi:Recepta per fer albergínies condimentades que es poden conservar fins a la Quaresma.
Públic/intenció:La mateixa usuària i altres dones.
Públic/intenció:Dones
Usuari

Transmissió

Manuscrits:Completa - Barcelona - ACB - Procures: Llegats de llibres «extravagants» - Comptes de particulars: Primer llibre memorial començat per la senyora dona Sança Ximenis de Fox e de Cabrera e de Navalles (1440-1443) - E - f. 55v

Bibliografia

Edicions:Andreu - Canela - Serra (1992), El llibre de comptes com a font ..., p. 109
Bibliografia:Vinyoles i Vidal (2005), "La cotidianidad escrita por una ...", pp. 127-128
Vinyoles Vidal (2008), "Encuentros con una dama del siglo ...", pp. [96-97]

Text digital

Text complet:Duoda

Observacions

No correspon a cap de les que apareixen al Libre de Sent Soví (cap. 149 i 151-153) ni al Libre del coch. Copiada per la mateixa Sança Ximenis de Cabrera.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).