MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4046 (22 / November / 2024)

Anònim; Satorre, Berenguer (fl. s. XIV-2). Recepta d'ungüent per a les cames i nota sobre l'herba de Tunis (òlim ACA BGC 615)

Publicació de la fitxa: 2012-03-20
Darrera modificació: 2016-02-23
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Satorre, Berenguer (fl. s. XIV-2)
Títol regularitzat:Recepta d'ungüent per a les cames i nota sobre l'herba de Tunis (òlim ACA BGC 615)
Llengua:Català
Data:expressa - 1370
Lloc:Vilafranca del Penedès i Barcelona
Notes sobre la datació:El receptor de la carta on eren copiades, expedida a Vilafranca, va anotar-ne la data d'arribada a Barcelona: el dimarts 9 d'abril de 1370. La nota recordatòria se situaria a Barcelona.
Estat de l'obra:perduda
Forma:prosa
Gènere:Nota
Recepta mèdica
Matèries:Medicina - Farmacologia

Contingut

Consistència:completa

Continguts

Text complet
(receptes o fragments):
(1) «Sènyer meu, vertaderament de continent que fuy en Vilafrancha vos envie recepta de l'engüent, axí com yo us promís. Segons que·m par, no lo avets agut. Prech-vos que·m perdonets, car no és estat en mi, ans és estat per aquella male persona a qui comané la letra e no la us donà. Sènyer, aquesta és la recepta: — Que prengats .III. unces de cera nova e .III. unces de oli de oliva de oliveres e una gran menada de camamilla (e en cas que no trobets camamilla que ajats .III. o .IIII. motes de lelipern). E en una caulera que u cougats règeu. La camamilla e lo letipern val molt més are de mayg, con serà florit. E que couga tant en la caulera entrò que·s desfaça, perquè la virtut romangue en l'aygua. Con bé sia cuyt, que tragats les erbes de la caulera e, ab una esbremadora, nedejat l'aygua. Aprés, con sia neta, ajats la cera e lo oli e metets-ho tot dins la caulera. Fet-ho ben bulir entrò que la cera sia fusa. Menejats-ho bé ab .I. bastó per tal que·s mescla. Con sia bé fus, levats-ho del foch e posats-ho a rrefredar. Con sia refredat, ferà .I. bel pa dins la caulera. Aprés, prenets-lo e picats-lo. Serà fort bel engüent e preciós. E sus al foch, vos na untats là ho[n] la dolor serà, e fets-ho quit e gallart. Fregar ab les vostres mans ho ab altres, en cas que vós no u poguéssets fer. — Som, sènyer, a vostro servey. En Ramon Rabaça, amich vostro, qui us saluda molt. — [verso:] A lo senyor En Berenguer Çatorra, escrivà, a lo alberch de l'honrat senyor En Pere Çacosta, batle general. — [verso, mà de Berenguer Satorre:] Aquesta letra me tramès En Ramon Rabaça, prevere de Vilafrancha, dimarts a vespre, a .IX. d'abril de .LXX. [...] per engüent de les cames»; (2) [verso, mà de Berenguer Satorre:] «Erba tuniça o puvrera, per renibus. Pere Ervig».

Altres persones relacionades

Recopilador:Rabassa, Ramon (fl. 1370)
Ervig, Pere (fl. c. 1370)
Satorre, Berenguer (fl. s. XIV-2)

Sinopsi

Sinopsi:Recepta d'un ungüent antireumàtic copiada en una carta tramesa el 9 d'abril de 1370 per Ramon Rabassa, prevere de Vilafranca del Penedès al seu «amic» Berenguer Satorre, escrivà del batlle general (núm. 1). En el verso de la carta, Satorre va anotar un altre recordatori terapèutic i el nom de l'individu que li va proporcionar (núm. 2).
Públic/intenció:Extrauniversitaris
Profans

Transmissió

Manuscrits:Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya - vol. 615 - f. solt

Bibliografia

Edicions:Roca (1921-1922), "Johan I y les supersticions", pp. 127-128
Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 369-370

Observacions

Era en un paper solt interfoliat al ms. (un protocol de contractes de la batllia general de Catalunya que conté actes autoritzades pel notari Berenguer Satorre datades entre el 8-I-1380 i el 21-III-1385), que actualment no s'hi conserva. Text a partir de Roca 1922 i Roca 1929.

El recordatori de Berenguer Satorre, Nota sobre les virtuts de certa herba (ACA BGC 615) (copiat al mateix ms.) podria fer referència a la mateixa herba.
Per a l'herba de Tunis, vegeu Anònim, Pseudo-Arnau de Vilanova, Virtutes herbe tunice i les versions catalanes associades.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).