MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

op4044 (22 / November / 2024)

Anònim. Eixarm per prendre les preses a una àliga (ACA BGC 615)

Publicació de la fitxa: 2012-03-20
Darrera modificació: 2016-02-23
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Eixarm per prendre les preses a una àliga (ACA BGC 615)
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - s. XIV últim quart
Lloc:Barcelona
Notes sobre la datació:Datació i localització del ms., un protocol de contractes de la batllia general de Catalunya que conté actes autoritzades pel notari Berenguer Satorre datades entre el 8-I-1380 i el 21-III-1385.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Matèries:Màgia - Fetilleria
Veterinària - Falconeria i caça

Contingut

Consistència:completa

Íncipit

Íncipit text:«Sicut aquila pro vetans pullos...»

Èxplicit

Èxplicit del text:«... caure la caça en terra»
Colofó:«E axí ho diu En Guillem Dezfeu»

Continguts

Text complet
(receptes o fragments):
«Sicut aquila pro vetans pullos suos ad volandum super eos volitans expandit alas suas et assumpsit eos atque portavit in humeris suis. — Si veus alcuna àguila qui port caça alcuna, di aquests .II. versos e tantost lexarà caure la caça en terra. — E axí ho diu En Guillem Dezfeu».

Altres persones relacionades

Recopilador:Desfeu, Guillem (fl. 1361 – 1378)
Satorre, Berenguer (fl. s. XIV-2)

Transmissió

Manuscrits:Completa - Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya - vol. 615 - f. 1v

Bibliografia

Edicions:Roca (1921-1922), "Johan I y les supersticions", p. 127
Roca (1929), Johan I d'Aragó, p. 369

Observacions

Eixarm de falconeria. Es diu proporcionat per Guillem Desfeu, que sembla identificable amb l'argenter barceloní del mateix nom.

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).